Mot ben antic i castís a València, com a tot el domini (apareix en el Primer del Cartoixà del Corella, coexisteix amb servici en l'Espill de Jaume Roig...); servici fa la seua entrada a la darreria del segle XIV i s'estén i comença la seua ascendència al segle XVII, per esdevenir hui el terme normal entre els valencians. (GCEFCR) [Això últim es pot matisar, atenent els efectes de la «normalització» fins a 1995]
Carles Ros, Diccionario valenciano-castellano, 1764: «servei, con la segunda e agùda, servicio: quando se toma por el acto de servir, por el estado de criado, ù sirviente, ù otra especie de servicios. Vease vacì.
servici, ajùda, ayuda: quando se toma por medicamento de que se usa para essonerar el vientre: tambien dizen, clystèr.»