Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

ser / estar

  1. Convé consultar GCC, vol. 2, 14.2, on hi ha un estudi detallat del tema.
  2. Segons Badia95 (§ 122.6):

    I. Verb copulatiu + atribut en general (subst., pron. o adj. determinatius, locució adj., or. de relatiu, infinitiu, adv.): ser. Ex.: L'alcalde és comerciant; La reunió era a dalt.

    II. Verb copulatiu + adjectiu qualificatiu:

    a) Adjectius referits a éssers animats (persones, animals i vegetals): ser / estar. Ex.: Els assistents eren condescendents (qualitat) / Els assistents estaven condescendents (situació: es mostraven condescendents); El gos és obedient (qualitat) / El gos està obedient (situació).

    b) Adjectius referits a coses (materials o immaterials):

    — qualitat: ser (la platja és ampla);

    — imperfecció mediatitzada: ser / estar (l'autobús és/està ple).

    III. Verb copulatiu + participi:

    a) Participi referit a éssers animats:
    — qualitat: ser (els grans artistes són envejats)
    — situació: estar (demà estaran entusiasmats).

    b) Participi referit a coses: ser ('duratiu') / estar ('resultatiu') (Aquella casa és/està despoblada). [La confusió amb la passiva del verb ser també és un motiu perquè la gent utilitze estar.]

    IV. Verb copulatiu + complement de lloc: ser [sempre bo]/ estar+determinació temporal «molt precisa». [Admet: el gerent està al despatx de 9 a 12 ; rebutja però estarem a París una setmana, contradicció que pot ser una errada.]