fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

serendipitat

1. Terme normalitzat per la Neoloteca del Termcat (recollit per la CDLPV en febrer del 2004 ):

   serendipitat f es serendipia, serendipidad, serendipismo / fr sérendipité / it serendipità / en serendipity // Descobriment casual o imprevist fet per un investigador en el curs d'una recerca orientada a altres objectius i amb pressupòsits teòrics diferents.

2. Segons el Cambridge Advanced Learner's Dictionary:

   serendipity
   noun [U] FORMAL
   the lucky tendency to find interesting or valuable things by chance.

   serendipitous
   adjective FORMAL
   Reading should be an adventure, a personal experience full of serendipitous surprises.

3. L'origen del terme anglés, segons l'American Heritage Dictionary of the English Language, és el següent:

   Devem el mot serendipity a l'autor anglés Horace Walpole, que el va incloure en una de les més de tres mil cartes que han donat lloc principalment a la seua reputació literària. En una carta del 28 de gener del 1754, Walpole diu: «Este descobriment, de fet, és un exemple d'allò que anomene serendipitat, un mot molt expressiu». Walpole formà el mot sobre el nom antic de Sri Lanka, Serendip. Eixe nom era una part del títol d'un petit conte fantàstic titulat Els tres prínceps de Serendip: en els viatges que feien les seues alteses sempre feien descobriments, per casualitat o intuïció, de coses que no buscaven.

4. El GDT dóna tres possibilitats de traducció en francés:
   • sérendipité (educació, enginyeria, psicologia):

     Définition :
     Rencontre, au cours d'une observation empirique, de données ou de résultats théoriquement inattendus, aberrants et capitaux.
     Note :
     Le terme a été introduit dans l'usage scientifique par le physiologiste W.B. Cannon (1945) et surtout, en ce sens précis, par le sociologue R.K. Merton (1951, trad. fr. Mendras, 1953), à partir d'un terme épistolaire de H. Walpole (28 janv. 1754). Le mot provient du conte oriental Voyages et aventures des trois princes de Serendip (Ceylan), où ceux-ci, ayant d'abord été formés avec soins, dans toutes les sciences, se tiraient toujours d'affaire grâce à leur talent exceptionnel pour remarquer, observer, déduire, à toute occasion.

   • combinaison aléatoire de sujets (en ciències de la informació): «Relating subjects haphazardly rather than by conscious organization.»)
   • fortuité (àmbit general):

     Définition :
     Fait de trouver quelque chose alors même qu'on recherche autre chose.
     Note :
     Non courant. Traduction d'un terme étranger. Extension de sens d'un mot du Littré proposée par la RLF. Ce calque (serendipité) doit être remplacé par fortuité.

5. Vicent Alonso («Serendipity», Quadern d'El País, 29.09.2005) proposa serendípia* per a adaptar el mot anglés en català (tot i que els del Termcat li s'han avançat):

   Tot plegat: de vegades també la lectura s'acomoda a aquell concepte (serendipity) amb què Horace Walpole intentà batejar els processos de descobriments accidentals. Desconec si cap diccionari ja recull el terme, però nosaltres podríem dir-ne «serendípia» emulant la invenció d'aquest escriptor inspirat en The Three Princes of Serendip, una llegenda persa.