fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
sense
A «Porta el teu carnet i el del teu germà» ni repetim carnet ni hi va cap pronom. En la frase del títol, no repetir «sense Pa negre» exigeix un pronom: «Si t'hi vas quedar». I no repetir «Pa negre» exigeix l'el·lipsi: «Si et vas quedar sense».[...]
Potser l'indueix a error l'analogia amb frases en què, en lloc de sense , hi ha un quantitatiu: «Si te'n vas quedar molts (pocs, un)». Però sense , tot i expressar quantitat, és preposició. Això sí, bastant rareta: és l'única que permet l'eŀlipsi del que té al darrere.
Per tal d'aclarir la qüestió caldria esbrinar quins són els usos que han permés que sense tinga un sentit que el receptor pot interpretar en el context esmentat més amunt (amb [una cosa] o sense [Ø]) i si hi té relació l'evolució del verb quedar, evolució paraŀlela a la que ha tingut en castellà (veg. «Cuestiones normativas sobre la transitividad» de Leonardo Gómez Torrego) que ha incorporat i generalitzat el sentit 'apropiar-se' i ha convertit el verb en transitiu. Hem passat de «quedar amb les mans buides» ('restar, romandre') a «quedar-s'ho tot» ('apropiar-se'). Amb tot, en l'ús del titular, l'accepció equivalent seria la del verb restar, però diria que encara no podríem fer un titular «Si has restat sense».
Dit això, convindria retindre la diferència entre eŀlipsi i elisió. Seguint les reflexions d'Abelard Saragossà en la seua gramàtica (§ 4.4.3):
[...] elisió: és el fet que, en la comunicació lingüística, és possible que hi hagen més constituents dels que diem. [...] L'emissor només pot elidir constituents sintàctics quan el receptor els pot recuperar amb precisió. [...] Hi ha un procés que és semblant a l'elisió tant pel resultat com pel terme que l'expressa: l'eŀlipsi. En eixe fenomen lingüístic, també falta un constituent indispensable i, en conseqüència, el sobreentenem. La diferència està en el fet que, ara, no hi ha la supressió d'un constituent que ha aparegut prèviament.[...] No desplegarem més les nocions elisió i eŀlipsi, però cal observar que el tractament inadequat d'eixes nocions comporta moltes conseqüències negatives, com ara dir que no pocs adjectius també serien «pronoms» (per exemple el tot de 3: Ho sap tot), o assegurar que moltes preposicions també serien «adverbis».
Per tant, caldria esbrinar fins a quin punt és comprensible i estesa la construcció amb l'elisió. En el meu valencià habitual,(1) fins ara no és gens comuna i no se'n fea quasi mai, ni tan sols en el cas prototípic «amb alcohol o sense (alcohol)», si no fóra per la tv3, perquè s'ha estés la modalitat dels productes «sense» (en castellà, «sin») i, de rebot, els cambrers comencen a acurtar-mos la frase. Per tant, com que encara no hem fet eixe pas, no seria possible un titular periodístic «Si t'has quedat sense», sinó que hauria de ser «si no la vas aconseguir», «si no et va arribar», «si et vas quedar esperant-la», «si no la tens»...
Així, la frase que trobe en Internet (CATnRunners; consulta: 20.04.2011) «Si et vas quedar sense o en vols demanar alguna més, aquí hi trobaràs més informació» seria: «Si et vas quedar sense samarreta o en vols demanar alguna més, ací trobaràs més informació». Però, a més, cal tindre en compte la potent incorporació (a partir del castellà, segurament) de l'accepció transitiva 'apropiar-se', que ha coincidit amb la proliferació de l'acurtament (l'elisió) i ha fet que es genere un dubte pel que fa a l'ús amb pronom o sense [sic].
1. Joan Rebagliato i Nadal ens envia el comentari següent (04.05.2011): «Penso, llegint la teva estranyesa sobre aquesta construcció, que podria haver-hi certament una diferència dialectal, perquè en el meu català central és del tot habitual utilitzar l’el·lipsi de sense, fins i tot amb altres verbs («Porta’m butà que estic sense», «Es va trobar sense«, «No sé com poden viure sense», etc.). No veig que sigui un fenomen lligat al verb quedar, tot i que és veritat que amb aquest verb és particularment habitual.»
«...resums de converses de classe sobre qüestionari o sense, temes d'imaginació...» (ctilc, obra 911, Vers una nova escola, Concepció Ciuraneta, 1979)
«Terrenys. Apartaments moblats i sense. Xalets. Comerços.» (ctilc, obra 1572, Andorra 7, 26, 1979)
«Després la jefa em va trobar les pastilles a la bossa... No vulgues saber... A mitjans mes em deixà sense, les llargà pel wàter.» (ctilc, obra 3257, Una primavera per a Domenico Guarini, Carme Riera, 1981)
«...espaiosa, 4 dormitoris, 2 banys, terrassa coberta, estudi amb terrassa, calefacció, garatge, pati. Moblada, o sense.» (ctilc, obra 2754, El 9 Nou, 299, 1982)
«A casa es té exactament allò que fa falta o es passa sense. Maria-Eugènia Vidal (Barcelona).» (ctilc, obra 2817, Avui, 2.287, 1983)
«Només tenim una vida, i és molt curta. No ho has sentit dir? O l'aprofito tal com és o em quedo sense.» (ctilc, obra 3222, De teves a meves, Pere Calders, 1984)
«--Ja no duia carret a la màquina, Lònia. Feia estona que tirava sense... --Però jo vaig voler clarament una foto de l'estatueta... Per què et penses que te la vaig fer fer? » (ctilc, obra 3236, Estudi en lila, Maria Antònia Oliver, 1985)
«No s'escatimaren cartells ni catàlegs, se n'enviaren a crítics, intel·lectuals, coŀleccionistes, a tothom, a en Xo en Mo i en Met de l'Escorxador, ningú no es quedà sense.» (ctilc, obra 1114, Avui del Diumenge, 37, 1987)
La segona cerca, en Googles Llibres (consulta: 18.04.2011):
«quedar-se'n sense»: 4 casos (el més antic és del 1979)
«me'n quedo sense»: 2 casos (el més antic és del 1999)
«se'n queda sense»: 3 casos (el més antic és del 1998). Hi ha el cas següent: «si l'alimentador opcional no esta instaŀlat, la impressora buscarà paper a la segona safata si la primera se'n queda sense», Diccionari UB. Anglès-Català (2008), s. v. feeder.
«Tu ja és la segona vegada que et quedes sense...», Manuel de Pedrolo, Totes les bèsties de càrrega, 1980.
«Si et dono una joguina, jo em quedo sense, pero si et dono coneixements, tots dos en tenim!», Perspectiva escolar, núm. 235 (1999), Guix, M. D. i P. Serra.
«Als Estats Units, si perds la feina i no pots pagar la quota d'una assegurança privada, et quedes sense.», Jordi Pérez Colomer, A la campanya d'Obama, 2009.
