fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

El nom dels segles

1. Enllaçant amb un article de Joan Solà en el diari Avui (13.03.2008; pdf), «Per un guionet», on dia:

   [...] Perquè, de fet, aquest ús és un italianisme: ells diuen il Duecento, il Quattrocento, l’Ottocento, etc. (a la vora de il tredicesimo secolo, etc.), on la majúscula hi és un signe distintiu, desambiguador del perill d’interpretar-ho com un numeral, majúscula també necessària en el nostre llibre. [...] Però nosaltres no hem generalitzat l’italianisme: no tenim gran cosa més que Noucents i Vuitcents, aquell aplicat només al conegut moviment cultural i aquest... (al meu departament de la Universitat de Barcelona hi ha el «Grup d’Estudis de la Literatura del Vuitcents»). Som al límit del límit. ¿Què cal fer?

   I, llavors, mirant d'aportar unes dades més sobre l'ús d'este recurs per a designar segles, ho documentarem una mica més. Per exemple, d'una banda, el dcvb ja dóna alguna indicació:

   vuit-cents [...] a) El vuit-cents: el segle XIX. Sobre el fons agitat, espasmòdic, del vuitcents barceloní, Pla SB 237.

   nou-cents [...] El nou-cents: el segle XX, o sia, la sèrie d'anys compresa dins la numeració de 1900.

   D'altra banda, el diccionari del Salt 2.0 dóna l'accepció corresponent només en el cas d'eixes mateixes centúries:

   huit-cents [...] m. 4. el huit-cents [el·líp.] El segle XIX.

   nou-cents [...] m. 4. el nou-cents [el·líp.] El segle XX.

   D'altra banda, en la gec hi ha més segles batejats:

   • tres-cents: Josep Obiols i Palau, Simone Martini
   • trescents: Ø
   • quatre-cents: acadèmia, Renaixement, escola florentina, Josep Obiols i Palau, Capella Sixtina...
   • quatrecents: Benet Garret
   • [...]
   • vuit-cents: València, sardana...
   • vuitcents: [apareix en títols de llibres]
   • nou-cents: Els fruits saborosos («Nou-cents»), Gavà, historiografia
   • noucents: [apareix en títols de llibres]

   Observem, per tant, que l'ús de la gec manté el guionet en la denominació del segle. Faig llavors una cerca de vuit-cents / vuit cents/ vuitcents i altres en el ctilc i trobe una mica de tot:
   • quatre-cents: Joan Amades (Xilografies gironines, I, 1947)
   • quatre cents: Ø
   • quatrecents: Lluís Nicolau d'Olwer (Comentaris, 1915-1917, 1920)
   • vuit-cents: Martí Esteve i Guau (El règim jurídic de Catalunya, 1919); apareix «Vuit-cents» en 1957 (Alexandre Cirici i Pellicer).
   • vuit cents: Frederic Culí Verdaguer (El municipi modern, 1919)...
   • vuitcents: Joan Arús i Colomer (La nostra expansió literària, 1919), Joaquim Pla Cargol (Art popular i de la llar a Catalunya, 1926); apareix «Vuitcents» en 1960 (Jaume Vicens i Vives)
   • nou-cents: Tomàs Carreras i Artau (Introducció a la història del pensament filosòfic a Catalunya, 1930)
   • nou cents: Josep M. López-Picó (Entre la crítica i l'ideal, 1923)
   • noucents: Alfons Maseras i Galtés (Interpretacions i motius, 1919)
   Diria, doncs, que queda bastant clara la tendència a mantindre la forma del mot segons l'ortografia dels numerals (amb guionet i en minúscula), encara que els convertim en el nom dels segles (XIX → el nou-cents; XVI → el cinc-cents), a pesar de la modificació feta en el cas dels derivats (noucentisme o zigzaguejar) i més enllà de l'origen italià del costum (Ottocento).