fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

retxassar*

  1. (FERRANDO1980, pàg. 119, nota 176) «El mot retxassar 'rebutjar' no és pròpiament un castellanisme, puix que prové del vocabulari del joc de la pilota, d'origen francés, on el verb rechasser (rechacer < rechacier) significava 'tirar fora'. El mot ja figura en una poesia anònima de 1462-1470, escrita segurament a Nàpols per un anònim versificador valencià».
  2. Si la transcripció és correcta, apareix en Lo somni de Joan Joan (1497) de Jaume Gassull i Almenar :

    ...
    440 Hi los que tenen ab los vells,
    441 es lo jurat,
    442 hi lo Moreno, qu'es estat
    443 lo principal;
    444 lo Fenollar ha fet egual
    445 lo joch a tots;
    446 los altres dos, la hu los bots,
    447 l'altre·l tornar,
    448 ab lo ferir hi rejaçar,
    449 han egualat,
    450 mentres lo joch los ha durat,
    451 molt la partida.
    ... (RIALC)

  3. Com a documentació més moderna, el PDL-IEC recull 26 aparicions del verb (amb diverses formes ortogràfiques: retxassar, retxasar, rejaçar, rechasar; i el substantiu retxasso) en diversos autors, com per exemple Àngel Guimerà (1889), Salvador Sanpere i Miquel (1879), Maurici Fius i Palà (1890), Carmel Navarro i Llombart (1883), Joan Baptista Burguet i Codoñer (1880), etc.
  4. (DCOROM) «retxassar, castellanisme intolerable usat sobretot per militars i gasetillers de diaris (també mal grafiat rejaçar)».
  5. (DCVB) v. tr. (castellanisme inacceptable) Rebutjar. No obstant que ab contínua bateria los estavan combatent, fou rexassat lo enemich, doc. a. 1642 (Canyelles Descr. 492).