fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

ressituar

1. El company Víctor Xercavins (24.10.2006) ens informa que havia plantejat el problema ortogràfic que presenta este verb: resituar o ressituar?:

   Al Corpus hem vist que hi ha dues ocurrències de resituar i cap de ressituar. El DIEC no recull cap forma i el DLC tampoc, però sí que dóna resituar com a exemple en l'entrada re- en la versió electrònica. Si, pel Corpus, tenim que és un mot de formació moderna i no un cultisme (no hi ha un resituare llatí), hi ha algun motiu per a no duplicar la s com en els altres casos (p. ex. resseguir) que dóna el DIEC? Sobretot si tenim en compte que fins i tot fem ressonar quan ve de resonare, segons el mateix DLC.

   Esta vegada, la resposta de l'IEC no s'ha fet esperar (25.10.2006):

   En resposta a la vostra consulta, tan sols us volíem fer saber que en la nova edició del Diccionari de la llengua catalana de l'IEC hi constarà l'entrada ressituar, escrita amb dues esses. A continuació, us reproduïm l'entrada provisional d'aquest mot:

   ressituar v. tr. 1 Canviar la situació (d'algú o d'alguna cosa). 2 Replantejar 1.

   Esperem que aquesta informació us sigui d'utilitat.

   Atentament,
   Laia Castanyer i Teixidor
   Consultes lingüístiques
   OCAL
   Institut d'Estudis Catalans

2. Fins que la decisió acadèmica es consolide, hem comprovat que el GD62 recull la forma resituar, que també és l'única forma que hem trobat en la GEC (s. v. Jacques Dupuis):

   [...] Les seves obres reflecteixen la preocupació per a (sic) resituar el cristianisme en el context interreligiós del final del s XX, arran del seu treball a l'Índia, on residí entre el 1948 i el 1984. [...]

3. Abelard Saragossà (Criteris de la normativa, 1997, § 4) mostra les diferències poc ateses a vegades entre derivació i composició, diferències que subjauen en l'actuació de la normativa ortogràfica i que fixa les diferències entre asserenar o arraconar (derivació) i asimètric o arítmic (composició).

   En este cas, la conclusió hauria de ser que la grafia del mot ha de ser la que dóna el GD62 (resituar), cosa que atempta contra la pronúncia, però que es fonamenta en criteris usuals, fonamentats i explicables.

   En canvi, l'IEC sembla que ha atés únicament unes altres raons (que desconeixem) que l'aparten dels criteris de la normativa. Pel que he observat en el DIEC (de res a resurrecció) només hi ha un mot que mostre una -s- intervocàlica sorda: resecció. La causa és l'aplicació dels criteris de composició de la normativa. Vista la dada estadística, potser han arribat a la conclusió d'evitar una dissimetria entre ortografia i pronúncia i han resolt que, atés que el mot s'ha de pronunciar amb esse sorda, convindrà escriure ressituar.

   Les ortografies romàniques tenen estes coses (en francés hi ha resituer però ressauter). Al capdavall, l'IEC haurà de detallar una mica més la seua actuació. Tal com m'ha comentat Abelard Saragossà, «si en unes paraules actuem d’una manera i en unes altres d’una altra, el resultat és impedir que els parlants de cultura mitjana puguen assimilar la normativa».