Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

resquit

  1. Segons el dcvb:
    resquit m. Acció de resquitar-se (Tortosa, País Valencià).
    resquitar v. tr. Rescabalar.

    El diccionari del Salt 2.0 reproduïx estes accepcions.

  2. L'expressió habitual a la Vall és traure resquit (o traure rasquit) i significa 'obtindre un benefici o una compensació'. El terme es fa servir en Oliva (veg. La Parla d'Oliva, 07.05.2011) i també en l'expressió de Cadaqués anar a resquit d'arrendament 'anar descomptant-ho a poc a poc' (veg. El parlar de Cadaqués d'Ernesta Sala) i més llocs. L'expressió vallera apareix en el Diccionari pràctic i complementari.

    Pel que fa a l'origen de resquit, deu ser cosa més antiga que el segle xix. En francés hi ha «racquitter», que deu tindre alguna relació (i no sé si també hi té res a vore l'occità «resquit» i «resquitar»). A més, hi ha els castellans «desquitar» i «resquitar». Apareix documentat en català —si no és cap errada o mala interpretació— en el segle xvi (Google Llibres; consulta: 24.10.2012):

    [...] dret de apellar y recorrer y a toda provició y resquit del senyor rey [...]