requerir

· Construcció: requerir algú perquè faça... ‘exigir-li-ho’; requerir alguna cosa d’algú ‘necessitar’, ‘demanar’. #

· Segons duvc, el règim d’aquest verb seria (primer cas anterior) requerir [algú] [a + or. infinitiu o que + oració]: L’advocat requereix el client que redacte les acusacions/a redactar les acusacions. No recull la possibilitat que he indicat jo abans, cosa que cal que li consulte.