fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

refugir

1. Segons el dcvb:

   refugir
   ║1. ant. intr. Refugiar-se. Refugir prop de algú, recórrer al refugi de algú... Ell ha refugit en ma casa, Lacavalleria Gazoph. ║2. tr. Defugir, procurar evitar; cast. rehuir. La voluntat ho refuj axí com a coses enujoses, Eximenis Segon 36 (ed. Aguiló). La ley dels benaventurats enamorats..., no la maltractes, no la refuges, Moral Cons. 21. Com si la idea de l'esterilitat mortifiqués son amor propi, refugí la conversa, Pons Auca 237.

2. No apareix el verb en els diccionaris habituals (ni en el dgfpastor) i no em sona haver-lo sentit mai fins que l'ha utilitzat el diputat Giner Giner (que és de Vallada) en l'accepció 2:

   [...] perquè vostés això ho han refugit per diverses raons.