(DCVB) «f. Voltant, espai que envolta una cosa». «A la part de dins, tot a la redor, ha bella escala», escriu Eiximenis. Segons DCOROM, prové del castellà antic redor, amb influència mossàrab; segons DCVB, «probablement» del llatí retro.
Segons el DRAE, el castellà redor prové del vulg. redol, este de redolar, y este del lat. rotulāre 'rodar'.
(Migjorn, 02.03.2004, amb informacions de Joan-Carles Martí Casanova i Miquel Adrover) Al Camp d'Elx es diu «a la reor»; a Mallorca hi ha «lo redó», que potser més aviat es tracta de l'expressió també recollida pel DCVB al redó, a la redó, tot lo redó 'al voltant' (etim.: ll. rotŭndu).
(COLOMINA) redorada 'rodalia, contornada'. El troba huit vegades en l'obra de Francesc Martínez i Martínez. Una sola variant bàsica redorada i quatre amb aglutinació de la preposició a i l'article determinat: «alredorades», «alredorâ», «alredorada». Colomina indica que a la Marina Baixa no ha sentit estes formes, només rodalada. I considera, contràriament a la hipòtesi de Coromines, que no es tracta de cap catellanisme, sense descartar-ne, però, la infuència, sobretot en l'edat moderna. Sobre la hipòtesi de l'Alcover referent a les expressions al redó, a la redó, tot lo redó, Colomina indica que es poden interpretar no com a variants de rodó sinó de redor, amb ensordiment de -r final.