Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

recórrer

  1. En l'accepció corresponent als recursos judicials, ja apareixen les obres de referència que inclouen la possibilitat d'ús transitiu —habitual en els mitjans de comunicació i en el llenguatge judicial—:
    «v. tr. [...] 3 Interposar un recurs judicial.» (GD62)
    Així, podem llegir en la gcc (Joana Rosselló: 13.3.6.2d):
    A diferència dels casos dels § 13.3.6.2a-b, l'alternança que presentem aquí no comporta un canvi en la valència del verb, sinó en la diàtesi: un complement argumental del verb pot realitzar-se com a complement directe o com a complement de règim (veg. § 13.4.2). Així, tant podem dir apel·lar la sentència com apel·lar contra la sentència, tot i que la primera opció sembla la preferida en el llenguatge jurídic i periodístic. Com apel·lar, i en l'accepció del verb en l'àmbit jurídic, funciona recórrer: Han recorregut la sentència. Recorrerem contra la sentència. Encara en aquest àmbit, tenim pledejar i pledejar per (Pledejar (per l'herència).
    També el Salt 2.0 inclou este ús. Per contra, el mestil3 no l'ha recollit, cosa que tampoc han fet el diec i el gdlc [en línia: gener 2008]:
    (diec) v. intr. Emprar com a mitjà alguna cosa, especialment a manca d’un altre mitjà. Van recórrer a un remei heroic.
    v. intr. Acudir a un jutge, a una autoritat, amb una demanda o petició. Recórrer contra una sentència. Sempre hi ha la possibilitat de recórrer.
    (gdlc) v intr [...] 3 DR PROC Acudir a un jutge, a una autoritat amb una demanda o petició.
    4 esp DR PROC Interposar un recurs davant una instància superior contra una resolució dictada per un òrgan administratiu o judicial inferior. L'entitat ha recorregut al tribunal suprem contra aquesta sentència.
  2. Veg. Llengua i Administració, número 9 (1983), «Recorrent el camí dels recursos», d'Oriol Camps.
  3. En castellà, recurrir. Martínez de Sousa diu en el dusos:
    recurrir la sentencia. Solecismo por recurrir contra la sentencia.
    En parlava també Lázaro Carreter en 1990 en «La cumbre culminada» (El dardo en la palabra, 1998):
    Las recientes elecciones vascas han aumentado el volumen del nonato lenguaje con aportaciones interesantes, siempre liberadoras. Así, un partido «ha recurrido a los Tribunales los resultados electorales» en cierta localidad. Era recurrir un verbo intransitivo, que significaba 'interponer recurso', o 'acudir a un juez con una demanda'; y se recurría contra una sentencia, un fallo o cualquier cosa que no se juzgaba ajustada a derecho. Ya se pueden recurrir los resultados electorales.
    A pesar d'això, el drae [en línia: gener 2008] inclou també l'ús transitiu:
    5. tr. Der. Entablar recurso contra una resolución.
    Accepció que expliquen en el dpnh [en línia: gener 2008]:
    recurrir. Cuando significa, en el lenguaje del derecho, ‘entablar recurso contra una resolución’, es admisible tanto la construcción intransitiva, con un complemento introducido por contra, como la transitiva: «Tampoco era bien visto recurrir CONTRA la sentencia» (Longares Corsé [Esp. 1979]); «Podemos recurrir la sentencia» (AMillán Oportunidad [Esp. 1991]).