(Migjorn, 21.11.2003) Hi ha zones on encara s'utilitza aquest forma antiga del verb per a una accepció: «aplicat a anar a buscar a algú que sabem segur que ens ve a veure (a peu s'entèn) utilitzo la forma anar a recebre a algú».
(DCVB) || 4. Prendre amb si algú que s'acosta, bé o malament; especialment, Prendre'l de bon grat, volent-lo tenir en sa companyia; admetre.
També segons el DCVB, «en la forma recebre (usada només en l'accepció || 4a): rɘs'ɛβrɘ (Olot); reséβre (Pallars, Urgell)». «la forma recebre, arcaica però avui conservada en algunes comarques catalanes, sembla deure la seva vitalitat a la influència del francès recevoir o del castellà recibir».