(DCOROM, rafal) El terme català rafal prové de l'àrab rh̩al (en àrab vulgar rah̩al, que significa 'lloc on es fa parada en un camí', 'campament', 'pleta, jaça'. El DCOROM documenta el terme català en 1181. Actualment continua existint el terme àrab (رَحْل ['rahl], pl. رِحَال [ri'hal]), que significa 'sella de camell'; 'alforja'; 'equipatge'; i, en plural, 'parada intermèdia'; 'allotjament' (segons el Diccionario de árabe culto moderno de Julio Cortés).
Cal tindre en compte que els reals (o rals) actuals tant provenen d'este terme àrab com dels ètims llatins REGALIS ('reial') i REALIS ('cert, ver'), per la qual cosa cal analitzar amb cura la documentació per distingir uns casos d'altres, i fins i tot per aclarir les interferències o confluències entre uns i altres.
Veg. un article de Vicent Sanchis sobre els rahals del Llibre del Repartiment.