Segons DCOROM (s. v. cua, rabassa, rabosa) el mot rabo (del llatí rapum, llatí vulgar rapa 'nap rodó') i que significa 'cua grossa o carbosa', és català de València, arribat a través del mossàrab i amb influència castellanoaragonesa.
(DCVB) RABOm. (castellanisme inadmissible. però molt usat en el País Valencià, amb totes les accepcions de coa o cua). Encara queda el rabo per desollar, Rond. de R. Val. 59. a) Rabo de gat: planta de diferents espècies (Stachys hirta, Sideritis hirsuta, Lithospermum fruticosum, Equisetum arvense), segons Flora Val. 153.
(COLOMINA, s. v. rabut) L'adjectiu rabut -uda significa 'geniüt, de mal caràcter' (apareix en el DVAL; Ø GDLC, DIEC). Colomina ho considera derivat de ràbia, rabiüt reduït a rabut, encara que Coromines ho fa derivar de rabo. El DCVB diu que significa 'que té la coa grossa', però l'exemple que posa no és concloent sobre el significat: «En Onda la claven fonda, | en Assuera els peluts, | en Eslida són culecos | i en Artana són rabuts».
(QUIMERETA) «rabo (potser de rabior): caràcter rabiüt, esquerp, irascible, tendència a enrabiar-se, a irritar-se, fàcilment. [NR]»; pàgina 70: «Callaré ja, si no, resultarà que Manel té raó i que és de veres que tinc un poquet del rabo i de l'orgull de família que em tira cada vegada que —sense cap fonament, al meu parer— discutix amb algun dels meus germans —perquè mira que li encanta estralejar, a este home meu, i estar a punt de brega a cada moment—...».
Ens comenta Josep Lozano Lerma (agost 2004) que a Alginet hi ha l'expressió referida a una persona esquerpa: «Això és un rabo d'aire.»
