Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

puntuació

  1. Convencions sobre signes de puntuació:
    1. Guió llarg (—): utilitzat per a marcar els incisos. En coincidència amb punt final de paràgraf, se suprimeix el guió (fins i tot en diàlegs i acotacions teatrals). En coincidència amb punt i seguit, pot suprimir-se o mantenir-se (es manté en els diàlegs) [criteri de l’upc i l’uab] (Jordi Giner - Zèfir, 26.10.2000).
  2. Glòria Uchan ens comenta que hi ha qui denomina ratlla el guió llarg. Això coincidix amb la denominació castellana raya recollida en el drae (03.02.2010):
    12. f. Ortogr. Guion algo más largo que se usa para separar oraciones incidentales o indicar el diálogo en los escritos.
    Amb tot, no és la denominació recollida pel mestil, que en diu guió o guió llarg ni he trobat cap obra de referència que done eixa denominació al guió llarg. En català, segons el mestil hi ha el guió o guió llarg (—), el menys, guió mitjà o semiguió (–) i el guionet, guió curt o guió petit (-). Les grandàries dels signes són les següents (mestil):
    guió (): «un quadratí o una mica més»
    menys (): «mig quadratí»
    guionet (-): «més petit que la meitat del guió»
    L'ooea (10.5.12.1) tracta també la diversitat de noms i mides en castellà. En resum, les mides són les següents:
    raya: «un cuadratín»
    menos: «aproximadamente la anchura de medio cuadratín»
    guión: «la mitad del menos o la cuarta parte de la raya»