(DCVB)POLSIMARv. tr. Cobrir de polsim. Un goig placèvol polsimat de rubor delitosament picant, S. Galmés (Catalana, ix, 5). Dins el portal i dins el chor | que el solellet polsima d'or, Colom Nerto 180.
Segons m'indica Josep Lozano (17.01.2006), ha sentit que a Almussafes usen polsimar per a indicar 'plovisquejar'. Àngel Alexandre (Simat de la Valldigna) i Anna Asensio (Vila-real) m'indiquen —en la llista Zèfir— que ells coneixen caure polsim (però no polsimar) per a eixa manera de ploure.