fitxes
Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
plural
Hi ha, però, mots que són invariables i mots que fan el plural amb -s. Per exemple:
a) Mots plans o esdrúixols, independentment que siguin masculins o femenins:
| Terminació | Exemples |
|---|---|
| invariables gràficament | atles, caos, càries, croquis, cutis, dimecres, llapis, mecenes, necròpolis, pàncrees, piscolabis, sífilis, i tots els acabats en -us (estatus, focus, globus, venus) |
| -x ([ks]) : + s | apèndixs, cèrvixs, còdexs, hèlixs, índexs, vèrtexs |
b) Dins els mots aguts:
| Gènere | Terminació | Exemples |
|---|---|---|
| masculí | invariables gràficament | ananàs, blocaus, bordeus, cros (i els compostos ciclocròs o motocròs), dijous, dimarts, edelweiss, ens, fons (i compostos com ara aiguafons, rerefons), gauss, gneis, pus, rais, reps, temps (i compostos com ara entretemps, migtemps) |
| -x ([ks])/ -tx ([tʃ]): + s | duxs, linxs, luxs, texs, boxs, faxs? | |
| femení | invariables gràficament | plebs, pols, tos, urbs |
| -ç : + s | calçs, façs, falçs | |
| -x ([ks]) : + s | esfinxs, floxs, larinxs |
c) Els noms compostos el segon constituent morfològic dels quals ja és plural: comptagotes, emprenyavelles, llepafils, mataaranyes, matafaves, milfulles, obrellaunes, paracaigudes, penja-robes, portaavions, portamonedes, trencaclosques, trencaolles.
He pegat una mirada en la gcc (setembre 2007) i he trobat dos llocs on es parla d'estos composts: S5.4.3.1 (Núria Martí i Girbau) i M7.3.4.1 (Lluïsa Gràcia).
En els dos casos es comenta la qüestió del plural i es comenta que hi ha les dos possibilitats, amb tendència a la flexió en els dos noms. Amb tot, hi ha algunes excepcions marcades pel diec (i el gdlc):
clauEl gdlc recull «punta»:
4 f. [usat sovint adjectivalment en forma invariable] Essencial, indispensable. Paraules clau. Indústria clau.estàndard
3 adj. [inv.] Que s’ajusta a un tipus, model, norma, determinat. Fitxa estàndard. Un diari en format estàndard.
5 adj. [inv.] Que té unes característiques mitjanes que serveixen de referència. Producte estàndard.
6 adj. [inv.] Mancat d’originalitat. Una bellesa estàndard.
puntaI també en el gdlc «model» (sense indicar que siga invariable):
5 adj inv 1 De màxima activitat, intensitat, modernitat, màxim rendiment, etc. Les hores punta del metro, del trànsit. Tecnologia punta.
modelEn el cas de «membre», el diec dóna un exemple clar:
2 [usat sovint adjectivalment] Persona o cosa digna d'ésser imitada per la seva perfecció o que posseeix en grau eminent qualitats que en fan el representant d'una categoria determinada. És un model de cavallerositat. Un pare model.
membreLa gramàtica de l'avl tracta la qüestió en diversos llocs. Per exemple, en el punt 11.7, sobre la flexió de nombre en els composts:
4 1 m. Part o constituent d’un tot o d’una cosa organitzada, unitat dins una sèrie. Els membres d’una proposició, d’un període. Els membres o proposicions d’un sil·logisme. Els pilars, motllures i altres membres d’una construcció. Els estats membres de la Unió Europea.
b) Si els dos constituents d’una paraula composta s’escriuen separats i els dos són substantius, només adopta la marca de plural el primer dels substantius i el segon queda invariable:A pesar d'eixa afirmació restrictiva, més avant la gramàtica de l'avl obri el camp quan en torna a parlar tractant la concordança de l'adjectiu (12.3):
Composts separats singular plural camió cisterna camions cisterna decret llei decrets llei hora punta hores punta vagó restaurant vagons restaurant
a) Els noms que s’habiliten com a adjectius mantenen el gènere originari i, en general, no presenten variació de nombre:I la gnv torna a tocar la qüestió quan dóna la indicació següent (38.3.1.b):
les bruses taronja
les ciutats dormitori
les hores punta
Tot i amb això, en la mesura que es convertixen en verdaders adjectius admeten també la concordança de nombre:
les paraules clau o bé les paraules claus
les formes estàndard o bé les formes estàndards
els vestits rosa o bé els vestits roses
b) Els composts amb l'estructura [N N] poden ser coordinants o subordinants. En el primer cas, entre els dos constituents s'establix una relació additiva, i la flexió recau en els dos constituents: magistrat jutge / magistrada jutgessa, magistrats jutges / magistrades jutgesses. En el segon cas, el segon constituent es comporta com a modificador del primer, que és el que admet la flexió: el compost hora punta, per exemple, presenta la forma plural hores punta i fa referència a una hora de màxima intensitat de trànsit, de consum elèctric, etc.
És a dir, l'avl, a pesar de la indicació inicial, dóna com a bones les dos possibilitats sense excloure'n cap. El gd62 només considera invariable estàndard i no diu res en la resta de casos.
Trobe que la tendència és clara —d'acord amb el que és habitual en la llengua general— cap a la concordança en els dos noms. Per tant, hauríem de pensar que és, en molts casos, una qüestió estilística (tal com es deduïx del que diu el dpnh per a l'espanyol) que s'inclina cap a la flexió en els dos elements en la majoria dels casos.
En tot cas, faig una cercar ràpida en Google (consulta: 12.01.2011) i trobe els resultats següents:
Termes sing./ pl. no concorden concorden estats clau / s: 1.310 658 jugadors blaugrana / es: 14.400 4.420 indústries clau / s: 1.310 249 membres clau / s: 999 120 mots clau / s: 75.200 13.700 paraules clau / s: 5.820.000 505.000 propietats clau / s: 350 12 qüestions clau / s: 15.600 5.200 temes clau / s: 89.500 10.800 termes clau / s: 5.200 332 jugadors clau / s: 5.320 7.600 camions cisterna / es: 16.400 1.510 hores punta / es: 81.800 8.050 nacions estat / s: 2.140 1.790 pares model / s: 264 109 proves estàndard / s: 574 158 vaixells escola / s: 1.140 42 estats membre / s: 45.400 439.000 fitxes estàndard /s: 33 55 magistrats jutge / s: 3 3.670
Podem notar que, tot i ser un compost sintagmàtic coordinant (N Conj N), en els quals es flexionen els dos noms, moltes vegades hom el considera un compost sintagmàtic subordinant (en què té més pes un dels components, en aquest cas «punt», i només es flexiona el primer element), consideració que es pot veure en l'ús que en fan universitats, editorials, diaris...Com a proposta alternativa tenim, per tant, «punts i coma» (i deixarem de banda altres possibilitats: «els punt i coma»; o «els punticomes», que demanaria crear punticoma*). El plural «punts i coma» és la forma que fan servir, per exemple, el Llibre d'estil de la Diputació de Girona o el mateix Termcat (Terminologia i fraseologia dels productes informàtics; veg.):
es poden utilitzar comes, punts i coma o altres caràcters com a delimitadors de camp entre les cel·les
- es poden utilitzar comes, punts i coma o altres caràcters com a delimitadors de camp entre les cel·les
- en commas, semicolons, or other characters can be used as the field delimiters between the cells
