·
(Ruaix, Obs./2, pàg. 59) Podem anomenar-les frases
allagades o dislocades. S’hi produeix tematització a l’esquerra; un element del
predicat (o, en el cas de les frases sintètiques, del subjecte completiu) ha
estat desplaçat al començament de la frase, és a dir, al lloc del tema, i és
representat, en el rema, per un pronom feble; per tant, hi ha pleonasme; però
no hi ha èmfasi. Si el tema és curt i va seguit del verb (el qual pot anar
precedit d’adverbis que el modifiquen, com no,
ja, et., o de pronoms febles
proclítics) i alhora no es presta a confusió, no sol fer-s’hi pausa (per tant,
no porta coma en l’escriptura); si és llarg, o amb algun incís, o no va seguit
del verb, o es pot produir alguna confusió, sol fer-s’hi una pausa (per tant,
s’hi posa coma). Exemples: La lliçó/ ja
la sé. A ell li farem un regal.
·
La coma (acabem de veure què n’opina Ruaix):
– (J. R. Ramos, Introducció a la sintaxi, pàg. 132)
«(29) a. El llibre, no l’he comprat /
b. La carpeta, l’ha duta a casa.» És
a dir, no parla del problema de la coma i a més l’usa en aquests casos. Fins i
tot, quan parla de la tematització (pàg. 133-134), diu que hi haurà represa
obligatòria amb un clític i dóna aquest exemple: «(36) [...] b. Els llibres, no sé on els tinc.»
– (llc, 10.5.14.11, pàg. 252) La repetició pronominal pot ser
deguda a una intenció emfàtica i, segons els casos, es pot marcar amb el signes
de puntuació. Vegem-ne alguns exemples
(la coma entre parèntesis –opcional– marca un èmfasi més gran):
· Ell no el té pas, aquest problema.
· Aquest problema(,)
ell no el té pas.
· A Castelló(,) hi arribarem de bon matí.
·
(David Casellas i Gispert, Curs de morfosintaxi de l’oració (1996), pàg. 31) «a) El
pleonasme és lícit quan s’ha canviat l’ordre d’algun dels complements exigits
pel verb de la frase per a donar-li èmfasi [tematització,
veg. dalt J. R. Ramos]. S’ha de tenir cura de no usar aquest recurs sintàctic
abusivament. En aquesta situació, és preferible de separar amb una coma
l’element desplaçat: a. Als arbres vells, els costa
morir. b. D’horrors, és clar, no en falten. b) El pleonasme és correcte en el cas
d’un sintagma en funció de CD o CI format per un pronom fort: a. A mi no m’han tornat els diners. c) En algun altre cas potser es pot
permetre el pleonasme del CI, malgrat que seria preferible evitar-lo. Això
passa quan el complement indirecte és usat amb un verb intransitiu, com semblar, succeir, passar...: a. Això els agrada molt a la mainada.
d) En els casos de complements no
exigits pel verb (com els circumstancials) caldrà estar-se de fer la reduplicació
mitjançant el pronom: a. *En
aquell palau hi vivia el comte.
En canvi quan el circumstancial és exigit pel verb sembla que ha d’ésser
permesa la reduplicació. Vegeu: A Girona, hi anava amb cotxe / A Girona, anava
amb cotxe. e) No és correcte en les
oracions amb un pronom relatiu, per tal com aquest ja representa l’antecedent
i, per tant, no hem de repetir-lo amb un pronom: d. La font d’on en raja
aigua.
·
Les prescripcions de Badia (Gramàtica... (1994), pàg. 180-183) són una mica diferents: 2. Si el complement inicia l’oració [= Casellas b]
és obligat de repetir-ne la referència per mitjà del pronom àton corresponent
(que es col·loca al costat del verb, segons 221.2.I): A tu et criticaran a fons. 3.
Si el complement (en forma o no de pronom personal tònic) no inicia l’oració,
s’ha de distingir segons que l’àton siga de 1.ª o 2.ª persones, amb la qual
cosa és correcte: et busquen a tu; o
de 3.ª persona, cas en què és incorrecte: *li dius al
teu pare que accepte, *el carter li ha dut
una carta a en Joan [¹ Casellas c].
·
(ortotip 1.6) Considera
que els elements desplaçats s’han de separar amb coma, prenent en consideració
factors com «la llargada i/o la complexitat de l’element i/o la possibilitat
d’una ambigüitat». Exemples que dóna: (sense coma) Ahir de cotxes no en van passar tants // (amb coma, per llargada
i/o complexitat) Aquesta priorització
dels trets i solucions del parlar barceloní, la considerem poc recomanable.
Cal recordar que en casos semblants a aquest últim, i més curts, Ramos usa la
coma.
·
(badia pàg.
184-186) S’ha fet un veritable
virtuosisme entorn de la pausa salvadora de la correcció gramatical: a) parlen
malament de l’administrador /b) *de
l’administrador en parlen malament / c) de
l’administrador, en parlen malament. La correcció o incorrecció de b depén de la presència d’una dicció
emfàtica o d’una formulació maquinal, respectivament.[tema]
·
Pel que fa al CI, o hui tinc el dia tonto o em sembla que
sempre sol anar introduït pel pronom li encara que aparega el CI desplegat en el seu
lloc. Si no es construeix així, em sonen estranyes les frases o, com a mínim,
hi trobe un sentit diferent. #
·
(gdlc) al·lelosòmic -a <<al·lelosòmic>>
adj. gen. Dit del canvi estructural cromosòmic en el qual hi és implicada la parella
de cromosomes homòlegs.
·
(Planeta humà) «D’aquí en podem concloure
que l’ús...» (p. 148). «aquí hi reposa
algú» (pàg.
230).
·
(duvc) faltar 4.[...] Aquí t’hi
falta un full.