pleonasme

·      (Ruaix, Obs./2, pàg. 59) Podem anomenar-les frases allagades o dislocades. S’hi produeix tematització a l’esquerra; un element del predicat (o, en el cas de les frases sintètiques, del subjecte completiu) ha estat desplaçat al començament de la frase, és a dir, al lloc del tema, i és representat, en el rema, per un pronom feble; per tant, hi ha pleonasme; però no hi ha èmfasi. Si el tema és curt i va seguit del verb (el qual pot anar precedit d’adverbis que el modifiquen, com no, ja, et., o de pronoms febles proclítics) i alhora no es presta a confusió, no sol fer-s’hi pausa (per tant, no porta coma en l’escriptura); si és llarg, o amb algun incís, o no va seguit del verb, o es pot produir alguna confusió, sol fer-s’hi una pausa (per tant, s’hi posa coma). Exemples: La lliçó/ ja la sé. A ell li farem un regal.

·      La coma (acabem de veure què n’opina Ruaix):

– (J. R. Ramos, Introducció a la sintaxi, pàg. 132) «(29) a. El llibre, no l’he comprat / b. La carpeta, l’ha duta a casa.» És a dir, no parla del problema de la coma i a més l’usa en aquests casos. Fins i tot, quan parla de la tematització (pàg. 133-134), diu que hi haurà represa obligatòria amb un clític i dóna aquest exemple: «(36) [...] b. Els llibres, no sé on els tinc.»

– (llc, 10.5.14.11, pàg. 252) La repetició pronominal pot ser deguda a una intenció emfàtica i, segons els casos, es pot marcar amb el signes de puntuació.  Vegem-ne alguns exemples (la coma entre parèntesis –opcional– marca un èmfasi més gran):

     · Ell no el té pas, aquest problema.

     · Aquest problema(,) ell no el té pas.

     · A Castelló(,) hi arribarem de bon matí.

·      (David Casellas i Gispert, Curs de morfosintaxi de l’oració (1996), pàg. 31) «a) El pleonasme és lícit quan s’ha canviat l’ordre d’algun dels complements exigits pel verb de la frase per a donar-li èmfasi [tematització, veg. dalt J. R. Ramos]. S’ha de tenir cura de no usar aquest recurs sintàctic abusivament. En aquesta situació, és preferible de separar amb una coma l’element desplaçat: a. Als arbres vells, els costa morir. b. D’horrors, és clar, no en falten. b) El pleonasme és correcte en el cas d’un sintagma en funció de CD o CI format per un pronom fort: a. A mi no m’han tornat els diners. c) En algun altre cas potser es pot permetre el pleonasme del CI, malgrat que seria preferible evitar-lo. Això passa quan el complement indirecte és usat amb un verb intransitiu, com semblar, succeir, passar...: a. Això els agrada molt a la mainada. d) En els casos de complements no exigits pel verb (com els circumstancials) caldrà estar-se de fer la reduplicació mitjançant el pronom: a. *En aquell palau hi vivia el comte. En canvi quan el circumstancial és exigit pel verb sembla que ha d’ésser permesa la reduplicació. Vegeu: A Girona, hi anava amb cotxe / A Girona, anava amb cotxe. e) No és correcte en les oracions amb un pronom relatiu, per tal com aquest ja representa l’antecedent i, per tant, no hem de repetir-lo amb un pronom: d. La font d’on en raja aigua.

·      Les prescripcions de Badia (Gramàtica... (1994), pàg. 180-183) són una mica diferents: 2. Si el complement inicia l’oració [= Casellas b] és obligat de repetir-ne la referència per mitjà del pronom àton corresponent (que es col·loca al costat del verb, segons 221.2.I): A tu et criticaran a fons. 3. Si el complement (en forma o no de pronom personal tònic) no inicia l’oració, s’ha de distingir segons que l’àton siga de 1.ª o 2.ª persones, amb la qual cosa és correcte: et busquen a tu; o de 3.ª persona, cas en què és incorrecte: *li dius al teu pare que accepte, *el carter li ha dut una carta a en Joan [¹ Casellas c].

·      (ortotip 1.6) Considera que els elements desplaçats s’han de separar amb coma, prenent en consideració factors com «la llargada i/o la complexitat de l’element i/o la possibilitat d’una ambigüitat». Exemples que dóna: (sense coma) Ahir de cotxes no en van passar tants // (amb coma, per llargada i/o complexitat) Aquesta priorització dels trets i solucions del parlar barceloní, la considerem poc recomanable. Cal recordar que en casos semblants a aquest últim, i més curts, Ramos usa la coma.

·      (badia pàg. 184-186) S’ha fet un veritable virtuosisme entorn de la pausa salvadora de la correcció gramatical: a) parlen malament de l’administrador /b) *de l’administrador en parlen malament / c) de l’administrador, en parlen malament. La correcció o incorrecció de b depén de la presència d’una dicció emfàtica o d’una formulació maquinal, respectivament.[tema]

·      Pel que fa al CI, o hui tinc el dia tonto o em sembla que sempre sol anar introduït pel pronom li  encara que aparega el CI desplegat en el seu lloc. Si no es construeix així, em sonen estranyes les frases o, com a mínim, hi trobe un sentit diferent. #

·      (gdlc) al·lelosòmic -a <<al·lelosòmic>> adj. gen. Dit del canvi estructural cromosòmic en el qual hi és implicada la parella de cromosomes homòlegs.

·      (Planeta humà) «D’aquí en podem concloure que l’ús...» (p. 148). «aquí hi reposa algú» (pàg. 230).

·      (duvc) faltar 4.[...] Aquí t’hi falta un full.