fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

plemigjorn*

1. No recullen els diccionaris este mot, que té diversos sentits, tot i que el més comú a la Valldigna és el que fa referència a la becadeta del migdia (sobretot en estiu) en l'expressió fer el plemigjorn. En comenta poc el dcorom (s. v. mig), que diu que ha rebut una informació des de Benifairó sobre premigjorn. I hi busca una explicació diferent de la que li proposen (aprés migjorn):

   Però, com sigui que la Valldigna és ja n l'àrea transsucrònica, on migjorn és el mot viu per a l'hora de la calda, això també podria ser que el bon llaurador ha pres migjorn, 's'ha pres una migdiada', 'ha pres una sesta' (< hora sexta), que a força de repetir-ho s'hi ha esvanit la z sonora [...], i ha premiğ̣órn s'ha substituït per fa premigjorn [...].

   Els meus companys vallers Josep Pons i Vicent Mifsud (maig 2010) em confirmen que és «fer el ple migjorn» (amb els dos mots separats, que podria ser la proposta inicial d'escriptura, naturalment), tot i que al poble ho pronunciem «fel premigjorn». El simater Àngel Alexandre li comentava sobre el cas (en Migjorn, març 2009) a Sico Fons (que havia demanat per «premigjorn»):

   Efectivament, això de plemigjorn (ple, no pre) ho he sentit molt a Tavernes. A Simat és molt més corrent parlar de plemigdia (pronunciat «plemesdia») i fa referència tant al període posterior al dinar (fins a les 5, aprox.) com a la dormida que té lloc durant eixe període.

   El company Francesc Gascó corrobora el comentari:

   [M]on pare i les germanes, la meua àvia paterna i familiars de l'edat, sempre deien /plemijórn/. I «me'n vaig a fer plemigjorn» o usat com a substantiu tal qual: «este plemigjorn el soroll dels xiquets no m'ha deixat dormir».

   La referència al periode del dia és l'únic significat que coneixia jo per a plemigjorn (segurament perquè no tenia costum de becar a migdia). El plemigdia no l'havia sentit mai, però, per cert, enllaça amb el que diuen a Oliva (segons un altre informant):

   A Oliva, que no queda lluny, de la dormida de després de dinar n'hem dit sempre «fer el ple de migdia». Ja veus que és el mateix dit d'una altra manera. En tot cas, millor ple que no pre. El ple de migdia fa referència a les hores de més sol i calor. També es parla del ple de l'hivern (quan més cru és) o del ple de l'estiu (quan més calor tenim).

   Finalment, localitze el comentari següent (no sé si de Salvador Jàfer - Ràfol de Salem):

   Ací al Ràfol, hi havia el costum, com en molts pobles llauradors, de fer «el ple migjorn». Els llauradors se n'anaven a treballar enjorn al camp, cap al migdia, quan la temperatura pujava, com que no s'hi podia estar en els bancals, aprofitaven aquestes hores per a fer un bon descans després del dinar, i així que el sol havia traspassat el punt més alt del cel retornaven a la faena fins a la posta.