fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

plantejar

1. Gabriel Bibiloni ha fet un comentari sobre la vitalitat o freqüència d'este verb en català («Us ho havíeu plantejat», setembre 2009), un «hispanisme no revisat» durant l'etapa de transformació del català en «una llengua nacional i centrada»:

   [...]

   El calc català plantejar va entrar en el segle XIX i ha seguit mimèticament l'evolució semàntica indicada. «Després de plantejat lo nou Códich Penal», és a dir 'implantat', llegim el 1870. «S'acabaria abiat la guerra y abiat se podria pensar en plantejar la federació» (text de 1873 en què plantejar també vol dir 'implantar', no 'proposar'). Naturalment, el mot és del tot inexistent en el català de la Catalunya Nord.

   Plantejar no figura en el Labèrnia (ni a l'edició de 1860). Tanmateix, apareix en el Fabra (1932), segurament perquè el codificador no tenia els elements per a identificar l'hispanisme. Entrat al Fabra, el mot no ha estat discutit per ningú. Fins aquí.

   [...]

   Amb aquesta paraula ocorre el mateix que succeeix amb tots els castellanismes: una vegada que hi estam acostumats no en sabem prescindir, però totes les altres llengües bé que poden passar sense. Tanmateix, les opcions alternatives són múltiples. A tall d'exemple, posaré algunes frases seguides, entre parèntesis, de la solució que hi aniria bé. «A l'assemblea es va plantejar una qüestió de màxima importància» (exposar, presentar, suggerir), «el problema es pot plantejar de diferents punts de vista» (exposar, formular), «l'argumentació va plantejar un dubte» (suscitar), «em planteig canviar de feina» (considerar, pensar), «no m'ho havia plantejat» («no ho havia considerat», «no en feia comptes»).

   [...]

2. En canvi, cal recordar que en català sí que existia un altre verb plantejar (VFaraudo):

   PLANTEJAR   v. n.

   Plànyer, lamentar.

   En la qual soledat no cessant de plantejar e de lagremes abundar, argumentant en imaginacio, ara ab la mia dolor e compassio, ara ab la cega affeccio... senti los remeys de la mia pietat confortar la flaca part de mi affligit miserable.

   Carroç, Francesc Moral Consideració, Ed. Aguiló, p. 282.

   Eixa forma, tot i que amb algun canvi de significat respecte del que indica Faraudo, sí que la recolliren altres diccionaris del segle XIX, com ara Labèrnia (1840; Google Llibres, consulta: 11.09.2009):

   PLANTEJAR. v. n. ant. Festejar, obsequiar. Galantear. Osbsequor, eris.

   No apareix en el ctilc.