Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
posar (o fer ) peu fiter
Posar peu fiter: posar-se ben ferm damunt els peus, de manera que sigui difícil de moure o de tombar (Mall.); fig., disposar-se a no cedir. «Volien fer-me dir que sí, però em vaig posar peu fiter i no en sortiren amb la seva».
Després del cas del fer parapeu* —expressió apareguda en Reig2— que algú havia volgut crear per a substituir calcant l'espanyol hacer hincapié (i per a substituir l'híbrid «fer hincapeu» a què són aficionats alguns diputats), Josep Lozano (setembre 2005) em va comentar que havia sentit que Rafa Juan utilitzava l'expressió fer peu fiter, així que, com que Rafa Juan (de Cullera) treballa a les Corts, li vaig preguntar si coneixia l'expressió. Em va fer una explicació una miqueta críptica de la qual vaig poder concloure que és una expressió que Francesc Giner i Pereperes va traure del DCVB o d'algun document antic (documentació antiga al País Valencià, però que és ben actual a Mallorca, com ens ha dit Miquel Adrover en Migjorn i es documenta en el DCVB) i li va voler donar nova utililitat afeginti-li un significat figurat.
Així, tenim que la cosa ha quedat com a broma «secreta» d'uns quants «companys de batalletes» valencians de la Transició i de la funció pública (Rafa Juan, Josep Lozano, Josep Nogués...) amb un lligam erudit (Giner i Pereperes, de Cullera) que n'ha proporcionat la fórmula.
Rafa Juan em va indicar que ell també la feia servir com a marca personal de documents col·lectius, ja que incloent-la es podien detectar els documents d'algun àmbit (PSOE o PSPV, supose) en què ell havia tingut res a vore.
Vaja, una història que qualificaré de curiosa, si més no. Cal dir que l'invent pot haver traspassat l'àmbit del cercle còmplice, tot i que poc. Almenys, de moment.
A més, ens indica que «també pot canviar un poc el significat, tot i que siga gairebé de matís, i voler venir a dir una cosa semblant a anar amb esment. Ens reporta una dita del seu poble: «peus fiters i fites clares»; és a dir, tenir clares les idees, mantenir-les, defensar-les i saber clarament a quin horitzó o destí un hom vol arribar».
I, finalment, encara afig que «n'hi ha que fan servir també anar peu fiter (en singular) com a sinònim d'anar peu post, tot fent referència a la pressió del peu damunt l'accelerador del cotxe. Per tant, anar peu fiter vendria a ser també un sinònim de donar gas o pitjar s'accelerador.»