Mot que no apareix en els diccionaris, però si hi ha el verb personar-se, quin és el substantiu que descriu 'l'acte o l'efecte de personar-se'? Ens sembla (Au, Mq 13.6.97) que caldria admetre el mot.
Recollit pel Cercaterm: personació, f / es comparecencia en juicio, personación // Compareixença en un judici per a constituir-s'hi com a part.
El documentem en diversos articles de la traducció catalana de la Llei d'Enjudiciament Civil (L 1/2000) de l'estat: (art. 15) «i no s'admet la personació individual de consumidors o usuaris en un moment posterior».