(Zèfir, 04.09.2003) El Versió Doblada de TVC, núm. 11 (abril, 2002), «recorda» a traductors i correctors que «la construcció correcta [...] es fa amb el pronom.» L'exemple és menjars per emportar-se. No consta a la documentació pública —però sí a la privada— que, durant un cert temps, van vacil·lar entre "per emportar-se" i "per emportar-se'n".
(Veg. GCC, 20.2.4.3, pàg. 2418) Àlex Alsina conclou que l'eliminació del pronom reflexiu deu tractar-se d'un calc de l'anglés, ja que aquest tipus de verbs sempre apareixen amb el clític: menjar per a emportar-se, coca per a endur-se, doncs. D'altra banda, ho escrivim seguint el criteri de l'ús del per a (veg.per/per a que especifica clarament la finalitat i evita una possible confusió amb la imminència o la imperfectibilitat: coca per coure 'no cuita' / coca per a coure 'destinada a ser cuita'.