Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

Pelé i Melé

  1. Hi ha algunes expressions col·loquials que usen esta parell de noms per a descriure dos persones que sempre van juntes (o que tenen algun tret o actitud que els lliga), habitualment amb sentit despectiu: «ahí van Pelé i Melé» o «pareixeu Pelé i Melé»...

    Pel que trobe en Google Llibres (consulta: 29.10.2010), hi ha una novel·la de 1872, La manzana de oro, de José Selgas, que supose que podria ser l'origen de la caracterització (en castellà). Posteriorment, trobe un esment literari de la locució en català, en Terenci Moix (Siro o la increada consciència de la raça; consulta: 29.10.2010):

    —Tu i Virgínia! Sembleu Pelé i Melé! —Lluís reia a la manera de les grans cocottes. Tot seguit, afegí—: Millor dit: Pelé, Melé... i en Joan de la Son!
  2. Salvador Pardo (01.11.2010) em comenta la versió que ell sempre ha sentit dir: «Pelé, Melé i el xiquet de la Bengalé», que sembla una ampliació valenciana de l'expressió, tot i que no acabe de trobar quin origen té.