Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

pebrella

  1. Pebrella de l'Herbari Virtual del Mediterrani Occidental No fa massa (juny 2009) intentàvem esbrinar en la llista Migjorn els equivalents estrangers del nom de la pebrella (Thymus piperella), una planta que és un endemisme valencià —tot i alguns indicis, no s'ha demostrat que per ara haja arrelat més enllà d'eixe àmbit—. No sembla tampoc que haja rebut una denominació generalitzada i ben establida en altres idiomes.

    Per això, en èuscar, en francés, en anglés i en la resta de llengües del món tenen les mateixes opcions que apliquem sovint per a ampliar el nostre vocabulari, com ara usar el terme llatí, el manlleu (pebrella), fer una adaptació del nom llatí (piperela) o fer una adaptació del mot valencià (pimentera), possibilitats que podem documentar en obres en castellà.

  2. Francesc Gascó (08.07.2009) ens aporta la informació següent:
    A Beneixama, de la pebrella en diem «pebrenella» (que alguns hi pronuncien, fins i tot, «pebrinella»).