fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

para ante

1. Resposta de la RAE (Departamento de Español al Día, 30.09.2004):

   «Como usted sabe, uno de los rasgos fundamentales del lenguaje jurídico es conservar usos arcaicos. En el Diccionario histórico de la lengua española [alzo-antígrafo] (1984) se recoge la expresión de su consulta bajo la voz ante:

   ante. [...] En presencia de, a la vista de. [...] Se usa frecuentemente en documentos notariales y textos legales tratándose de magistrados, testigos, etc. También en textos literarios, históricos o doctrinales, reproduciendo fórmulas forenses. [...] También en las construcciones para ante o por ante.

   Así, se trata de una locución arcaica que en la actualidad precede principalmente a los nombres de altos tribunales y magistrados.»

2. Hem d'afegir la referència xilena —proveïda per Josep F. Molés en Zèfir, 04.10.2004—:

   (Abel Zamora Zamora) [...] 9.- "Apelo para ante la Corte Suprema". Es admisible el uso combinado de estas dos preposiciones: "Apelar para ante" no es lo mismo que "apelar ante", que significa sencillamente recurrir en apelación a un tribunal superior. "Apelar para ante" implica la idea de interponer apelación en el tribunal inferior para que éste eleve el asunto a consideración del superior.

3. En català, doncs, a l'hora de traduir els documents jurídics, és fàcilment traslladable la definició que acabem de vore (en presència de, a la vista de o, simplement, per a) en lloc d'introduir una locució estranya (per a davant*). Tanmateix, cal anar amb compte en el cas que l'expressió castellana no s'utilitze adequadament i només estiga ocupant el lloc del la preposició ante (davant) o de la preposició para. Per exemple:

   «Interpuesta una apelación, y admitida que sea, se remitirán los autos dentro de segundo día, previo emplazamiento de los interesados por el término de ocho si fuere para ante el Juez de Primera Instancia, y de diez para ante la Audiencia». → davant o per a?

   «Contra la sentencia dictada en grado de apelación, la representación de D. Francisco Javier F. S., preparó para ante la Sala Primera del Tribunal Supremo recurso de casación y admitido el mismo a trámite y remitidas las actuaciones a dicho Alto Tribunal, se interpuso ante el mismo el recurso anunciado, mediante escrito de fecha 4 de diciembre de 1996, fundado en los siguientes motivos». → a la vista de?

4. Al capdavall, potser es tracta només d'un cas de col·lisió de preposicions per el·lipsi d'un fragment d'oració, tal com en el cas: «Eixa foto és per a [posar-la, deixar-la...] damunt de la tele». En este sentit, Àngels Estévez comunica (Zèfir, 04.10.2004) que un assessor jurídic del Govern Balear confirma que hi ha l'el·lipsi del mot tràmits. Per tant, podríem interpretar (i convindria restituir): «...va preparar per a [tràmits] davant la Sala Primera del Tribunal Suprem un recurs de cassació i, admés el recurs a tràmit i remeses les actuacions a l'alt tribunal, va interposar davant aquest el recurs anunciat...»; o qualsevol redacció més acurada que restituïxca els elements i faça el text més clar.
5. Indica Miquel Vives (Zèfir, 04.10.2004) que l'expressió té fonament en una peculiaritat que agilitza la tramitació:

   [S]'ha presentat un document a un organisme de rang inferior [que té els antedecents del cas] perquè al seu torn el presenti a un altre superior, que en seria el destinatari final. [...] Per això para ante no és una floritura a partir de ante sinó l'expressió d'un tràmit per al qual pens que la preposició més adequada és per a, és a dir, present el recurs davant un organisme inferior per a l'altre superior.

6. (Informació d'Eduard Verger - Zèfir, 04.10.2004) En l'estudi de David Bernabé Gil «Insaculación, oligarquía e intervencionismo regio en la villa de Xixona (ss. XVI-XVII)», publicat en la Revista de Historia Moderna (Anales de la Universidad de Alicante), núm. 19 (2001), a la pàgina 77, apareix l'expressió «per a davant» en un document jurídic del 1696:

   Y així que no es devia pasar a altra extracció, sinó és que se li deuría lliurar lo offici de jurat, y deixant.ho de fer, per ser-li com es gravatori a sos drets y justícia y a la extracció feta de jurat en sa persona, diu que de qualsevol altra extracció que es faca y vulla fer ne appel·la y recorre per a davant Sa Excel·lència y Real Consell per rahó de dit gravamen.