(GEC) El més meridional i el segon en extensió dels Països Catalans, conegut tradicionalment també amb el seu nom històric de Regne de València o, simplement, València. Els seus límits actuals (que coincideixen amb els de l'antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l'antic regne de Múrcia amb l'exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del s XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena) parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella (incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l'Ebre) i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana. Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància i la conca del Túria a partir de la serra de Javalambre, amb una solució de continuïtat que fa que la comarca del Racó resti separada del conjunt del país per terres aragoneses i castellanes, i la conca del riu Magre. Sud enllà, abasten una bona part del curs del riu Cabriol, i, tot excloent el curs alt del Xúquer, segueixen els límits naturals de les valls de Cofrents i de Montesa (port d'Almansa), al límit amb la Meseta castellana, inclouen tota la vall del Vinalopó i el sector més baix de la del Segura fins a arribar novament a la mar als esculls del Molló, al sud de la punta de la Foradada. L'àrea de llengua originàriament catalana és majoritària, per tal com comprèn el 58,2% de la superfície, on el 1991 vivia el 90% de la població valenciana. Les àrees castellanoparlants són totes a l'interior, llevat del Baix Segura.
El 1998 tenia 4 023 441 h, i una densitat de població de 176 h/km2. En el període intercensal de 1991-98 el cens augmentà 166 207 h (en 1981-91 l'increment havia estat de 210 469 h). El 1998 el creixement vegetatiu fou del 0,01‰. Les concentracions urbanes més grans del país són les ciutats de València (739 412 h el 1998), Alacant (272 432 h), Elx (191 713 h) i Castelló de la Plana (137 741 h). El 1996 la població ocupada es repartia de la manera següent: el 6,9% en el sector primari, el 24,9% en la indústria, el 9,6% en la construcció i el 58,6% en els serveis. El 1997 se censaren un total de 594 721 ha de terres llaurades i 106 078 ha de pastures permanents. Els cultius que ocupen més extensió són els cítrics (198 713 ha), els fruiters (161 927 ha), les oliveres i els garrofers (157 523 ha) i la vinya (102 317 ha). El 1997 se censaren 35 636 caps de bestiar boví, 427 778 d'oví, 73 405 de cabrú, 605 395 de porcí i 4 808 milers de caps d'aviram.
L'economia del País Valencià experimentà els anys noranta una evolució marcada pel dinamisme. El 1999 el PIB augmentà el 4,32%, increment una mica inferior al de l'exercici anterior (4,68%). Malgrat el predomini dels serveis, que representen el 63% de tota l'activitat, la indústria, que representa la quarta part de tot el PIB, fou un dels motors de creixement, especialment a partir de la segona part de l'any, en què augmentaren les exportacions als altres països de la Unió Europea. Al llarg de la primera part de l'exercici, l'impuls provingué més de la demanda interna. La construcció mantingué taxes de creixement força elevades. Per la seva banda, el sector agrícola tingué un creixement més moderat. La producció de cítrics tingué una collita inferior a la de la campanya anterior, tot i que en aquesta s'assoliren màxims històrics, i l'excés d'oferta provocà una caiguda dels preus. Tot i aquesta evolució, el sector agrícola recuperà una petita part del pes perdut durant la dècada dels noranta en el conjunt de les exportacions valencianes. Les vendes a l'exterior de productes agrícoles —sobretot taronges i llimones, juntament amb les hortalisses—, que representaren el 20,7% del total al principi dels noranta, el 1999 eren el 16,6%, percentatge una mica superior al de l'exercici anterior (15,9%). Les exportacions industrials, entre les quals destaquen els automòbils i el material de transport, passaren del 79,3% del total de les vendes a l'exterior del País Valencià, al principi dels anys noranta, al 83,4% el 1999, tot i que amb una certa reculada, ja que l'any anterior representaven el 84,1%. El calçat, les rajoles i el material de construcció són altres dels productes tradicionals d'exportació i amb pes en la indústria. Els serveis frenaren una possible expansió més potent, tot i la bona temporada del turisme. Les afiliacions a la seguretat social cresqueren per damunt del 5%, amb més d'1 504 000 cotitzants. La taxa d'atur registrat baixà fins al 8,75% al mes de desembre del 1999, el 12% per sota de l'existent un any abans. Durant la dècada dels noranta, el País Valencià visqué una forta expansió en dues etapes: la primera s'inicià cap a l'any 1993, amb taxes de creixement que superaren el 5% i el 6% i tingué una inflexió a partir del 1996; la segona fase de dinamisme es donà el 1997 i el 1998, amb una taxa de creixement del PIB propera al 5%. El 1999, els ritmes es moderaren, tot i mantenir-se per sobre del 4%. D'aquesta manera, al període 1995-99, l'economia del País Valencià acumulà un creixement del 15,76%. El PIB per persona se situà el 1999 en 13 884,88 euros.
Les polítiques de secessió lingüística continuaren caracteritzant el govern de Zaplana, amb la dissolució de l'Institut d'Estudis Valencians i Investigació el 1997 i la sol·licitud, al ministeri d'educació i cultura de posar fi a l'homologació de la llicenciatura de filologia catalana i filologia valenciana (1998) i, al Congrés dels Diputats, de la derogació de l'acord del 1997 en què es reconeix la unitat de la llengua catalana. Al setembre del 1998, després de molts mesos d'enfrontaments a les corts, s'aprovà la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb capacitat normativa sobre l'idioma; la composició de l'Acadèmia, centre de les polèmiques, presentava una majoria de membres provinents de les universitats. Al juny del 2001 el PP i el PSOE arribaren a un nou acord sobre la seva composició que deixà en minoria, dins d'aquesta institució, els partidaris de les tesis secessionistes. Les eleccions a les Corts Valencianes del juny del 1999 significaren una nova victòria del Partit Popular, que obtingué la majoria absoluta amb 49 escons. El PSOE experimentà un lleuger ascens, amb 35 escons, 3 més que en la legislatura anterior, i finalment EUPV patí un clar descens, amb 5 escons, la meitat que en els anteriors comicis. Així doncs, Eduardo Zaplana fou novament investit president. Els darrers anys es dugueren a terme importants obres d'infraestructures al País Valencià. Al juny del 1997 entrà en funcionament l'Euromed, un tren d'alta velocitat que uneix Barcelona amb Alacant, amb parada a Tarragona, Castelló i València. A l'abril del 1998 s'inaugurà el primer edifici de la Ciutat de les Arts i de les Ciències de València i el mateix any entrà en funcionament el darrer tram de l'autovia que uneix Madrid i València. El 1999 s'inauguraren importants ampliacions al port de València.