Ens ha resultat curiós vore que l'edició de butxaca d'Edicions 62 (1998) d'A la carretera (1955) de Jack Kerouac (traducció de Manuel de Seabra, 1996) utilitza les formes òstia i osti quan s'expressa esta interjecció. La forma que apareix actualment en els diccionaris més habituals és hòstia, tot i que hi ha una forma més antiga sense hac, òstia, que també correspon, segons el dcvb, a:
ÒSTIAf.
Ostra, mol·lusc bivalve de les espècies Ostrea edulis (òstia blanca) i Spondylus gaederopus (òstia vermella); cast. ostra. S'usa el nom d'òstia principalment a Menorca. Òsties de mar e crema-les e fes-ne póluora, MS Klag. segle xiv, 17.
En tot cas, la interjecció —comuna encara hui en dia (setembre 2008)— apareix en els diccionaris amb la lletra hac inicial. Segons el gdlc (s. v. hòstia):
32 Expressió usada per a manifestar admiració o contrarietat.
