ostentar

· (gdlc) 2. Estar en possessió (d'un càrrec, un títol, etc). Havia ostentat el càrrec de governador. [índex1]

· En català significava (dval) ‘mostrar, especialment amb afectació o per vanitat’, i no tenir, exercir, posseir, etc., un càrrec, condició, ocupació, etc. Ara, seguint el gdlc, ja té aquesta accepció.

· (dusos) Impropiedad por desempeñar, ejercer, tener (un cargo): *Ostenta el grado de coronel; *Ostenta el cargo de director general. En español actua, ostentar, significa ‘mostrar o hacer patente una cosa’; ‘hacer gala de grandeza, lucimiento y boato’ (drae92). No obstante, la Academia emplea la palabra, con este sentido no reconocido, en la definición de plusmarquista.

· El map considera que l’ús d’aquest verb s’ha de bandejar en pro de la igualtat. efe el titla d’incorrecte i el substitueix per «desempeñar, ocupar, etc. (nunca detentar).

· [96/30217cama] «... es fa convenient delegar l’autorització, ostentada per la Direcció General de Desenvolupament Forestal, amb la finalitat d’aconseguir una major eficàcia i celeritat d’aquestes autoritzacions...» > l’he canviat per posseïda (??).