(GCEFCR, 5) Representant culte del llatí abruptus (*obruptus). Significa ‘abruptament, bruscament’. Hàpax d’Ausiàs March (LV, 4). Terme de la llengua juridicoadministrativa medieval. Germà Colón diu en una nota: «Gosaria afirmar que el boldró en orrupte én el fons un calc de la locució ex abrupto».
Jorge de Montemayor (1560) ho va traduir «de hecho», que en terminologia jurídica castellana significava antigament 'forçadament, arbitràriament i contra dret'.