La numeració dels articles en les normes articulades es fa, actualment, amb dígits.
Pel que fa a la remissió a articles d’altres normes, també s’utilitzen els dígits, a pesar que en la publicació original s’haguera escrit la quantitat amb lletres. Un exemple habitual són les remissions o referències a les lleis (p. e.: «art. 47.3 del DL de 16.06.91, que aprova el text refós de la Llei d’hisenda pública de la Generalitat Valenciana»), i que en la publicació oficial, en molts casos —relativament antics— van aparéixer amb la numeració escrita amb lletres.
Els quantificadors llatins (de repetició) bis i ter han estat adaptats al català i, per tant, solen escriure's en redona habitualment. Tanmateix, si hem de passar del ter (quater, quinquies, sexties, septies...), tal com recomana el mestil (xii, 4.3), «aleshores tots han d'anar en cursiva». Veg. llatinismes.
