(GEC) Extensió: 21 km2; Població: 7 010 h [1996] Municipi de la Marina Baixa, als contraforts orientals del sistema prebètic valencià. Ocupa els últims retalls d'un glacis molt rost que davalla del Ponoig i del coll del Llamp fins al diapir triàsic del riu d'Algar. La partida de Margoig s'enfila a més de 600 m, i són altures molt més modestes el Grau i el tossal de Sentenilla, dins un terme de perímetre i relleu irregulars que travessen el riu de Guadalest, el barranc Fondo i el barranc de la Canal, que fa de partió amb Polop. Les pastures ocupen una tercera part del terme, i els conreus de secà les altres dues, dels quals només subsisteixen garrofers (40%) i ametllers. El regadiu (235 ha, 160 de les quals són de tarongers) es beneficia de les fonts de Favara i del Planet, administrades per vuit petites comunitats. La contaminació turística del litoral proper es manifesta en la construcció de nombrosos xalets i apartaments. La població que patia un constant despoblament s'ha vist aturada pel gran creixement que ha experimentat a partir dels anys seixanta. L'activitat agrícola tradicional ha estat canviada per les activitats dependents del turisme (el 53% es dedica als serveis i el 23% a la construcció). La vila (1 641 h agl i 1 278 h diss [1981], nociers; 226 m alt) és a la dreta del barranc de la Canal, prop de Polop. L'església parroquial (Santa Maria), que havia estat sufragània de la de Polop, és obra dels anys 1761-72, refeta en 1854-88. Antiga alqueria islàmica, fou lloc de moriscs (29 focs el 1572) i formà part de la baronia de Polop. Hom ha trobat nombroses restes romanes al terme. El municipi comprèn el llogaret dels Captivadors, en part a Alfàs.