(DCOROM, s. v. nora) «ant. 'sínia', de l'àrab nācûra». Coromines troba nora en l'Spill de Jaume Roig i indica que pertany essencialment a la zona de València, Tortosa i la Ribera d'Ebre, conjuntament amb el mot sénia. Troba també una altra variant nàfora a Mequinensa; i nahora en documentació del segle XV a les terres de l'Ebre. En toponímia el localitza a Benilloba (nória) i a Vilanova d'Alcolea (Ordenòria). La forma nòria apareix també en el Thesarus puerilis (1575) d'Onofre Pou.
També podem trobar nòria en toponímia a Benaguasil ,segons l'estudi toponímic de la Generalitat Valenciana.
No apareix el mot nòria en el DVAL, GDLC o DIEC; apareix recollit en el PDL-IEC entre altres obres en la Gramàtica valenciana (1950) de Sanchis Guarner com a arabisme.