fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

noms

1. Noms de bancs i caixes: Banc Central Hispanoamericà [97/C7388]/Banco Central Hispanoamericano; Caixa de Carlet/Caja de Carlet; Caixa Rural de Castelló/Caja Rural de Castellón; Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat d’Ontinyent/Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Ontinyent; Caixa Rural de Vinaròs/Caja Rural de Vinaròs?; Caixa Rural de Benicarló/Caja Rural de Benicarló.
2. Segons el mestil (i pujol-solà), els nom de fruites (veg. cítrics), productes (formatges, vins, etc.), entesos com a genèrics (per ex.: un penedés dolç, un chianti), s’escriuen en minúscula, i amb lletra redona —encara que no estiguen adaptats.

   S’escriuen, però, amb la grafia original si conformen el sintagma producte + de + lloc/nom: un formatge de Roncal, d’Idiazabal (Termcat-abans del 2001).

   Per contra, el gdlc distingix entre els noms de formatges adaptats —que cal escriure en redona— i els no adaptats —en cursiva—. Una mostra:

   appenzell	idiazabal
   bonifaz	limburgués
   brie	manxego
   burgos	maó
   cabrales	mimolette
   càceres	montsec
   camembert	mozzarella
   cantal	parmesà
   cebrero	pecorino
   cheddar	pirineus
   chester	pont l'évêque
   danablú	port-salut
   edam	provolone
   emmental	ragusà
   fontal	rocafort
   fontina	roncal
   formatge de topí	saint-paulin
   formatge fos	serrat
   gorgonzola	tetilla
   gouda	tronxon
   gruyère	villalón
   havarti

3. De plats amb nom propi: llamàntol Thermidor, llenguado Pompadour, bistec Stroganov.
4. El Termcat-Internet (abans del 2001), contràriament, donava en cursiva les classes de formatge no adaptades: burgos, cebreros, pasiego, idiazábal, edam, chester, cheddar. Actualment (2011), atés que la cursiva és un tret tipogràfic que no fan servir, no marquen eixa possible característica.