fitxes - cdlpv

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

negacionisme*

1. Aquest terme, que no he trobat recollit en els diccionaris i enciclopèdies, és una variant del que —sobre uns crims molt més sagnants, tot i que no es tracta del nombre ni de la sang— s'anomena negacionisme de l'Holocaust (els negacionistes preferixen denominar-se revisionistes, per llevar ferro a l'assumpte, supose ) aplicada a la situació de les llengües a l'estat espanyol abans de la democràcia.

   La pretensió última podria ser: «com que les llengües perviuen, els seus parlants —i les mateixes llengües— no devien haver estat tan perseguits anteriorment» —afegiu-hi un toc de condescendència—; encara que també s'expressa més directament, com féu el rei d'Espanya Joan Carles I (23.04.2001, lliurament del Premi Cervantes a Francisco Umbral ) negant la imposició —ben documentada, d'altra banda, per exemple, en La persecució política de la llengua catalana de Francesc Ferrer i Gironès o en altres publicacions / — de l'espanyol i la prohibició de la resta de llengües arreu dels dominis polítics i militars espanyols.

   Participen d'aquest negacionisme més o menys militantment diversos periodistes, polítics, professors d'espanyol i professionals d'altres disciplines però amb inquietuds polítiques antidemocràtiques (o liberals, com els agrada anomenar-se, no sabem si amb més sarcasme que cinisme). Entre els professionals d'aquesta tendència ideològica hi ha Juan Ramón Lodares (o Francisco Rodríguez Adrados, Gregorio Salvador...), que és publicat periòdicament en les pàgines d'El País, un diari que entre les seues normes d'estil proposa no promoure ni reforçar els prejudicis socials, motiu pel qual també publica respostes o articles en un sentit i amb un fonament ben diferents dels negacionistes (per exemple, Comajoan i Solà o Albert Branchadell ).

   Tanmateix, és realment trista i descoratjadora l'aparició periòdica —i com a plantejament de partida— del negacionisme en el diari, sense que s'hi observe (després de les respostes documentades i dialogants que s'hi publiquen) ni un xic de revisió almenys d'aquelles dades que són falses i dels plantejaments —que no siga per a entossudir-s'hi—. Sorprenentment, assistim a la repetició constant de formulacions discriminatòries contra els ciutadans no hispanoparlants, contràriament al que esperem d'uns professionals del periodisme. Talment com si encara s'hi publicaren articles —amb la mateixa periodicitat i estatus almenys, i no sé per què hi he pensat...— recomanant l'aplicació de la Ley de principios del movimiento nacional franquista.

2. (Butlletí 3 del Cercle XXI ) «Discurs polític i intel·lectual que, des del nacionalisme espanyol, nega, relativitza, minimitza o silencia la persecució política de la llengua catalana.»
3. (Salt 2.0) revisionisme m. POLÍT. Doctrina que posa en dubte els principis ideològics en què se sustenta un determinat moviment sociopolític.