(Segons Calixto Avila Rincón, El Nacional, 26.12.2000) El comandant suprem de la Wehrmacht, mariscal Wilhelm Keitel, és l'autor de l'ordre Nacht und Nebel (Nit i Boira), publicada el 12 de desembre de 1941: «Les persones que en els territoris ocupats cometen accions contra les forces armades han de ser transferides al Reich perquè siguen jutjades per un tribunal especial. Si per alguna raó no fóra possible processar-les, seran enviades a un camp de concentració amb una ordre de reclusió vàlida, en termes generals, fins el final de la guerra. Parents, amics i coneguts han de romandre ignorants de la sort dels detinguts: per això, aquests últims no deuen tenir cap classe de contacte amb el món exterior. No podran escriure ni rebre paquets ni visites. No deuen transmetre's a cap organisme estranger informacions sobre la vida dels detinguts. En cas de mort, la família no deu ser informada fins nova ordre. Falta encara una reglamentació definitiva sobre aquest aspecte de la qüestió. Les disposicions anteriors són vàlides per a tots aquells detinguts sobre els quals, durant les diligències de la reclusió per raons de seguretat realitzades per l'Oficina Central de Seguretat del Reich, hi haja l'anotació Nacht und Nebel». Els nazis elegien fórmules poètiques per a referir-se als seus crims i atrocitats. Una altra designació era Meerschaum (escuma del mar) i, el mateix que la vida efímera d'aquestes bombolles que es formen sobre el líquid, els deportats classificats amb aquesta imatge havien de diluir-se sense deixar petjada. Els uns i els altres deportats estaven destinats, doncs, a ser engolits pel no-res, eren com escumeja del mar o bé desapareixien en la nit i en la boira. Himmler, tal vegada inspirat poèticament, va prendre aquesta expressió del llibret de l'òpera de Richard Wagner L'or del Rin, quan Fafner diu als nans del bosc: «Seid Nacht und Nebel gleich!», sigueu com la nit i la boira. És a dir, desapareixeu. El 27 de juliol de 1944, el mariscal Keitel engegava el Kügel Erlass (decret bala): «Tot presoner de guerra evadit i capturat, oficials i suboficials inclosos (exclosos els anglesos i els americans) deu ser posat a disposició del cap de la Policia de Seguretat. Naturalment, aquesta mesura no deu divulgar-se per cap motiu. No se n'informarà els altres presoners (...) Evadit no recuperat serà també la resposta que es donarà a les preguntes de la Creu Roja Internacional». Més tard, aquest decret va ser també vàlid per als treballadors civils que desertaven i els soldats enemics fets presoners, inclosos anglesos i americans.