mirandés - Fitxes CDLPV

(Migjorn, 23.09.2003: article de Santi Arbós) MIRANDÈS / LLENGUA MIRANDESA

- Mirandès: mirandés, lhéngua mirandesa / chaco (despectiu, en oposició a fidalgo 'portuguès') // sendinés (modalitat parlada a la localitat mirandesa de Sendim i que alguns consideren una llengua diferent del mirandès)

Localització: Al nord-est de Portugal, regió de Tras Os Montes, al límit amb l'Estat espanyol: municipis de Miranda do Douro (tots els pobles llevat d'Atenor i Miranda, la capital) i de Vimioso (només als poble de Vilar Seco i Angueira). És possible, segons algunes informacions, que també es parli o arribi la seva influència a algunes altres localitats dels municipis de Vimioso, Mogadouro i Bragança.

Parlants: sobre els 15.000 (10.000 d'habituals i 5.000 d'emigrants que retornen al lloc d'origen, sobretot, durant les vacances).

Classificació lingüística: indoeuropeu > llatí > iberoromànic > asturià (asturlleonès) > lleonès occidental > mirandès.

Normativització: una Proposta de Convenção Ortográfica Mirandesa fou publicada el 1995, i la definitiva Convenção Ortográfica da Língua Mirandesa data de 1999. Aquesta ortografia se separa clarament de la de l'asturià com ja avisa i argumenta la Convençao: "O asturiano está hoje dotado de uma norma ortográfica flexível, que dá possibilidade de expressão às suas variedades. Esta norma, contudo, não é adequada à grafia do mirandês: apesar de pertencerem ao mesmo continuum linguístico, os dois idiomas ocupam extremos opostos do território respectivo, traduzindo-se o seu afastamento geográfico e o seu alheamento comunicativo em diferenças de fala bastante significativas, que as normas ortográficas respectivas não podem ignorar.

Estes motivos e outros - como a influência, em pano de fundo, da ortografia do espanhol e do português - desaconselhavam a procura de uma unidade de escrita transfronteiriça, de difícil e morosa construção.

Impunha-se encontrar um código que reflectisse a unidade interna do mirandês e que recobrisse a própria variação local, de modo a tornar-se num instrumento de comunicação simultaneamente amplo e colado à realidade, para poder ser reconhecido como um código de identificação colectiva pela população a que se destina".

Ensenyament: a partir de 1986 va ser introduït el mirandès, com a matèria optativa durant dos anys, al primer cicle de secundària a Miranda do Douro. La base legal per això fou un decret del secretari d'estat adjunt al ministeri d'Educació portuguès de setembre de 1985 que n'autoritzava "a inclusao a titulo facultativo, no plano curricular".

El despatx normatiu núm. 35/1999 del Ministeri d'Educació portugués, Diário da República -1 série B No.167 - 20-7-1999 4487, [www.troc.es/ciemen/mercator/bu40-09.htm], reglamenta el desevolupament de projectes educatius que permetin l'aprenentatge facultatiu de la llengua mirandesa: "La llei No. 7/1999, de 29 de Gener, reconeix el dret de preservar i promoure la llengua mirandesa, en tant que patrimoni cultural, instrument de comunicació i de reforç de la identitat de la terra de Miranda.

En els terminis dels articles 3è i 5è de la mateixa llei, cal reglamentar el dret a l'aprenentatge del mirandès, així com el necessari recolzament logístic, tècnic i científic.

1. Els alumnes dels establiments d'ensenyament bàsic i secundari del consell de Miranda do Douro tenen la facultat d'aprendre el mirandès, com a font d'enriquiment del currículum.

2. La posada a disposició de l'oferta referida a l'article anterior correspon als establiments d'ensenyament bàsic i secundari del consell de Miranda do Douro, mitjançant el desenvolupament de projectes adreçats a la preservació i la promoció de la llengua mirandesa.

2.1. Els projectes han de contemplar finalitats i metodologies pedagògiques, així com la identificació dels mitjans i dels recursos necessaris, especialment en l'àmbit de la formació de professorat.

2.2. Els projectes són aprovats pels directors dels Departaments d'Educació Bàsica i d'Ensenyament Secundari, d'acord amb els nivells d'ensenyament en els que incideixin, després que el director regional d'Educació del Nord n'hagi informat favorablement.

2.3. Els projectes poden desenvolupar-se en coordinació amb entitats de la comunitat local, de manera especial amb el municipi i les associacions culturals, mitjançant la celebració de protocols de cooperació.

3. Els serveis centrals i regionals competents del Ministeri d'Educació donen el suport logístic, tècnic i científic que es consideren adequats per al desenvolupament dels projectes als que fa referència el present despatx."

Ministeri d'Educació, 5 de juliol de 1999. El ministre d'Educació , Eduardo Carrega Marçal Grilo.

- Estatus legal: cert grau d'oficialitat segons el decret núm 303/VII de Reconhecimiento oficial de direitos linguísticos da comunidade mirandesa, presentat pel Partit socialista i aprovat sense cap vot en contra per 250 diputats, que reproduïm a continuació.

"A Assembleia da República decreta, nos termos da línea c) do artigo 161.º, da Constitução, para valer como ley geral da República, o seguinte:

Artigo 1.º

Artigo 2º

O Estado Português reconhece o direito a cultivar e promover a Língua Mirandesa, enquanto património cultural, instrumento de comunicação e de reforço de identidade da Terra de Miranda.

Artigo 3.º

É reconhecido o direito da criança à apredizagem do mirandês, nos termos a regulamentar.

Artigo 4º

As instituições públicas localizadas ou sediadas no concelho de Miranda do Douro, poderão emitir os seus documentos acompanhados de uma versão em Língua Mirandesa.

Artigo 5.º

É reconhecido o direito a apoio científico e e ducativo tendo en vista a formação de profesores de língua e cultura mirandesa, nos termos a regulamentar.

Artigo 6.º

O presente diploma será regulamentado no prazo de 90 dias a contar da sua entrada em vigor.

Artigo 7.º