micaco

· (veny 2001) I les seues variants nicaco, maricaco i malicaco, són vives a «Badalona i el litoral del Maresme, des de Tiana i Montgat fins a Canet, incloent els pobles de Vilassar i Premià. Mataró l’usa poc, i Sant Pol de Mar i Argentona la desconeixen. Badalona ha fet bandera d’un vocable tan singular donant el nom de Ball del micaco al ball de la Festa de Maig (sense que constitueixi un tipus de dansa) i tampoc hi falta un eslògan propagandístic com Badalona, país de micacos i badius».

· (veny 2001) Tot i que Coromines afirma que és mot d’origen japonés, però és mot desconegut al Japó per al fruit. Hi ha la paraula Mikaku ‘sentit del gust, gust’ que no té res a vore amb el fruit. Tanmateix, hi ha una varietat de 1925 —que potser ja no existixen— anomenada ikkaku-biwa, que correspon a la varietat italiana nespro a un seme. També és possible, doncs, que kaku signifique ‘pinyol’, i que amb mi ‘tres’ aparega mikkaku-biwa* ‘nispro de tres pinyols’. L’arribada a la costa catalana es produïx a través d’Amèrica —on es va difondre la planta—, «d’on l’haurien portat a Catalunya els indians que tornaven al Maresme». També hi ha la possibilitat d’una confusió amb una espècie americana diferent anomenada icaco (Chysobalanus icaco L.).