Expressió catalana antiga per a intensificar el significat del verb mentir. He trobat que s'utilitza també en italià i francés dels segles XVI i XVII (pel que he pogut localitzar).
Espinal04 recull a més com a sinònimes: mentir pel coll i mentir per la nou del coll i mentir per la barba.
(Rosa M. Bravo, El Punt-Esparreguera) «"És possible que els veïns que afirmen haver sentit el Cara al sol s'hagin confós amb el David Bisbal. En tot cas, menteixen per la gola, ja estem acostumats a sentir aquest tipus de coses". Així de contundents es mostraven a l'oficina de premsa de la Guàrdia Civil, i sense fer cap comprovació prèvia, quan aquest diari es va interessar pel cas». Com que no sabem si l'expressió és literal del comunicat de la Guàrdia Civil o es tracta d'una traducció al català, els ho hem preguntat directament i esperem que ens responguen (11.11.2004).
(DCVB) Mentir per la gola: mentir descaradament (ant.). Vos responem que mentits per la gola, Muntaner Cròn., c. 72. Curial respòs: Tu ments per la gola, Curial, II, 28. Mentiu-ne per la gola, Metge Somni III.
(Henri Van Hoof, «De la tête aux pieds: les images anatomiques du français et de l'anglais» [PDF]) «mentir par la gueule et par les dents (1690): nier tout net; (E) to deny flatly»
Sulle rive della Bormida nel 1794 de Giuseppe Cesare Abba
(1838-1910) «Il pievano avrebbe voluto mentir per la gola Mattia, delle lodi che dava al giovane; ma sentendosi il cuore appeso a un filo, si ratteneva; e avrebbe barattati i panni con lui, se coi panni avesse potuto pigliarne la sicurtà e la buona grazia ch'egli mostrava d'aver da Giuliano».
La stregoneria nel contado di Bormio : «Et che ll'à fatta mentir per gola, perché ley li dissi che l'avea bisognado dar fora soldi soy al Trentin perché el cazava el camp. Et lui disse che la mentiva per la gola et dat per testes Collaum del Brighent, Joannem del Testorel et Gervaxium Johannini Tomaxii et juravit. ».
La stregoneria nel contado di Bormio : «La locuzione mentire per la gola ritorna con frequenza nei processi. Nel processo del 1673 contro Maddalena Lazari, riportato dal Monti: "Te ne mentes per la gola" (Monti 144). Negli Statuti criminali si punisce con un'ammenda di cinque lire imperiali se qualcuno: "dicet alteri alicui persone 'quod nascatur vermocanus', seu quod mentiatur per gulam, aut 'tu mentiris et stramentiris'" (StCrBorm, c. 36)».