fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

meauca

1. Trobe el mot en Obra selecta de Cyril Connolly (pàg. 255) —que hauré d'aconseguir en anglés, ja que és una bona font de curiositats degudes a la fantàstica traducció de Miguel Aguilar, Mauricio Bach i Jordi Fibla (ed. Lumen, 2005)—:

   [...] Aparece otra y otra más, y pronto descubres que una bandada de meaucas ha hecho una visita a tu barco al pasar.

2. El DRAE definix el mot:

   meauca (De la onomat. de su voz). 1. f. Especie de gaviota, de unos cinco decímetros de largo y nueve de envergadura, con plumaje agrisado en el dorso y las alas, blanco en el pecho y vientre, pico amarillo con la punta encarnada, y pies pajizos. Es común en las costas de España.

   Per la descripció de l'ocell que fa el DRAE, entenc que deu referir-se al gavinot argentat del mediterrani o gavià argentat de potes grogues (Larus cachinnans), tot i que podria tractar-se d'alguna baldriga (Puffinus). Curiosament, el mot meuca català, també d'origen onomatopeic (diu Coromines), es referix a l'òliba (Tyto alba). El mot castellà apareix recollit ja en el DRAE del 1734. En canvi, meuca sembla tindre un origen més modern ( DCOROM, maula). Ara mateix, però, no sé quin era el mot usat per Connolly i podria tractar-se també del mew gull 'gavina cendrosa' (Larus canus).

3. 27.06.2006 dt.: m'arriba la versió original d'Enemies of promise i comprove que el mot anglés original era manx shearwater (Puffinus puffinus). En anglés, doncs, l'ocell feia referència a la baldriga pufí (o baldritja pufí). Per tant, la traducció en castellà meauca sembla que ha canviat d'ocell, ja que el nom més habitual per al Puffinus puffinus he trobat que és pardela pichoneta.