fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

mas que*

1. Locució conjuntiva documentada des d'antic (és la forma que apareix en el Tirant) i encara usual en molts llocs. Té un valor concessiu:

   En aital manera que de aquel criminós denunciat o acusat o demanat no sia reebut defenedor, más que aquel personalment si·s volrrà defendre vingua.

   (Maria Àngels Diéguez Seguí, El llibre de cort de justícia de València, 1279-1321: estudi lingüístic [Google Llibres])

   El declc recull també la possibilitat més que i dóna algunes dades més sobre mas que:

   En gran predicament popular el trobo avui a les comarques d'Alcoi, Maestrat, Tort. i Capcir: «Dir lo que vol cada ú / és fer lo de Çafanòria, / que dia lo que volia / més que fóra una baldòria» [...]

   La combinació mas que, més rarament, apareix algun cop en parlars de l'Ebre i PVal.; algun cop en StVicentF amb el valor 'amb que, si doncs, sempre que'. [...] Només en aquesta combinació veig supervivència moderna de la forma amb a, en alguna cobla pop.val., i amb el matís de 'encara que no sigui sinó'.

   No la trobem en el dcvb, però sí que documenta els valors de mas / mays / mes:

   2. MES (ant. mas i mays). conj.
   ║ 1. (adversativa) equivalent a ‘però’; cast. mas, pero. Mas caritat iamés no cadra, Hom. Org. 1 vº. Lo meu enginy no'm salvarà, mas salvar-m'ha la tua dreta part, Oliver Exc. 80. Sabent, humil / e poch parlera, / mas gran faynera, Spill 16074. Legir vàries coses adelita a hom; mes legir les certes aprofite, Cauliach Coll., pròl. En gegantesa i muscles sos fills li retiraren, / mes com un got de vidre llur cor fou trencadís, Atlàntida i. a) Mas emperò: fórmula intensiva usada antigament en lloc de ‘però’. E dix ell: Esser pot, mas emperò no'ns atenés al dia, Jaume I, Cròn. 149. Mas emperò en special sots si hauran tots los familiars, Ordin. Palat. 9.
   ║ 2. (adversativa) equivalent a ‘sinó’; cast. sino. No solament nos ha creats, mas conservats, Pere IV, Cròn. 18. Poden esser dits divinals e déus no per essència, mas per participació, Genebreda Cons. 149. No'ls havia per gràcia tua, mas per mèrits e indústria mia, Oliver Exc. 69.
   ║ 3. (exclusiva) equivalent a ‘sinó, més que’; cast. sino. E nós ladonchs no hauíem mas IX anys, Jaume I, Cròn. 14. Dia e nit lo meu fals cor no fa àls mas cogitar en lurs falliments, Llull Cont. 157. Paratge no és àls mas continuada honor ansiana, Llull Cavall. 18 vº. No'ls paria que al món fos altres Deus mas lo rey Carles, Muntaner Cròn., c. 43. Lo major d'aquests no havia mas quatre anys, ne aquell Roger no havia mas un any, ibid., c. 194.
   Etim.: del llatí magis, mat. sign.

   Amb tot, cal dir que es pot documentar també mas que des ben antic amb valor adversatiu ('però, sinó'):

   E tuyt digueren li, que no feya afer, mas que valia mes, quens combatessem tuyt ensemps ab aquells quens tenien assatiats.

   (Crònica de Ramon Muntaner [Google Llibres])

2. Segons indica reig2:

   La locució mas que era d’ús habitual en el parlar dels valencians fins ben entrada la segona mitat del segle xx. Done fe que a l’Alcoi de la meua infància (anys 40) tothom l’usava.

   Altres collistaires de Migjorn (12.11.2009) confirmen la vitalitat de la locució (mas que) a Mallorca (Miquel Adrover), a Elx (Joan-Carles Martí), a la Safor (Vicent Sendra) o a Castelló de la Plana (Pep Saborit). En eixe sentit, Anna Asensio (08.05.2013) ens aporta la informació següent:

   Una mostra més de l'ús del més que el tenim en una cançoneta tradicional que es canta a Vila-real el dia que se li fa la foguerada a Sant Pasqual. Tradicionalment els xiquets anaven a les cases a demanar branques per a fer la foguerada i cantaven:

   Sant Pasqual un garbonet, més que siga xicotet,
   Sant Pasqual una garbeta, més que siga xicoteta...

   En el llenguatge quotidià recula però encara s'usa, sobretot en frases com ara «més que siga». Per exemple, si vas a comprar taronges i et diuen que no te'n poden vendre, si et fan molta falta diries: «posa-me'n un quilo més que siga».