El plural del manlleu no adaptats s’ha de fer amb les normes de la llengua que usa el manlleu. És a dir, el manlleu es considera no adaptat, però rep els morfemes de plural d’acord amb la llengua de recepció, independentment de les regles gramaticals de la llengua del manlleu. Per tant, evitem: curriculum (vitae) /pl. curricula (vitarum [o el que siga]), leitmotiv / pl. leitmotives, ikastola / pl. ikastolak, etc. Cal fer el plural segons el català: currículums vitaes (si es vol usar la forma llatina), leitmotivs, ikastoles, etc. Una fitxa del Termcat (04.06.2013) respon a esta qüestió en el mateix sentit:
El criteri general per a la formació del plural en els manlleus és que un manlleu introduït dins el sistema lingüístic del català sol fer la flexió del plural seguint les normes morfològiques d’aquesta llengua, és a dir, adjuntant-hi la marca flexional -s o les variants -es o -os, segons el cas, i aplicant-hi les modificacions gràfiques que comporta la formació del plural. Per tant, no se segueixen les normes de formació del plural de les llengües d’origen de les formes manllevades.
Pere Saumell (12.07.2013) proposa uns quants exemples més:
En la fitxa «manlleu» potser s'hi podria incloure algun altre dels casos polèmics: lobbys, whiskys, caipirinhes...
Açò té relació amb el fet que un mot pot ser plural (o singular, o masculí, o femení) en la seua llengua —o tenir qualsevol altra característica gramatical que no trobaríem en català (dual, cas genitiu...)—, i ser entés com a singular (o amb alguna altra marca) en la llengua que el pren com a manlleu. Per exemple, ¿els taliban (plural en àrab) o els talibans? A més, el singular seria tàlib*, forma que no s’ha pres com a manlleu. Per tant, en principi el mot plural en àrab, seria singular en català: un taliban. Veg.taliban. De fet, aquest criteri es correspon a la forma com s’han pres els manlleus al llarg de l’evolució de les llengües.
El diari El País i la gec (consulta: abans del 2008), tenen el criteri del respecte a la flexió dels mots en la llengua de partida, cosa que els fa cometre errors i vacil·lacions ortogràfiques.
