Terme espanyol que significa (DRAE): «2. m. y f. Persona que hace los mandados de los conventos, de las cárceles o de las casas.»
(Informació d'Aureli Querol, 06.06.2005) El Diccionari català - castellà, castellà - català (1989) de F. de B. Moll dóna: «mandadero m. donat, missatge, avisador». I el DCVB en completa la informació:
«donat, -ada [...] II. m. i f. Persona que s'obliga al servei perpetu d'una casa, sense estipendi i sota certes condicions (manutenció, allotjament, etc.); cast. donado. Especialment: a) Religiós no profés, dedicat al servei de la comunitat; persona que està al servei d'un convent, d'un santuari, etc., per a complir els encàrrecs dels religiosos, captar per ells, etc.; cast. donado, mandadero. Que no reeba frare ni sor ni donada, doc. a. 1309 (RLR, VIII, 58). En Mateu Rius... sia posat e ordenat en donat de la capella del Port de Sóller, doc. a. 1410 (Hist. Sóller, ii, 550). Los donats del monestir parabolarius, Pou Thes. Puer. 111. Digué la Mare Vicària: Fassa cridar el donat, Penya Mos. III, 219.»
Resposta del Cercaterm 02.06.2005: «L'única forma catalana que trobem documentada en les obres enciclopèdiques (concretament a la Enciclopedia Universal Ilustrada Espasa) com a equivalència del castellà mandadero, amb aquest significat històric, és recader. Però es tracta d'un castellanisme evident. No hem documentat cap forma específica més enllà de les aplicades, en la llengua general, a la persona que fa els encàrrecs: enviat, ordinari, missatger, persona dels encàrrecs...».
Resposta del Cercaterm 06.06.2005: «Efectivament, el DCVB i també el diccionari normatiu de l'Institut d'Estudis Catalans recullen el terme donat -ada. La definició del DIEC és 'persona que s'ha donat al servei d'una institució religiosa'. Segons el context, doncs, aquesta denominació pot ser adequada per a la traducció del "mandadero" castellà».