Article de Jaume Garau sobre Malta i les Illes Balears.
(GEC) Estat insular d'Europa, situat al centre de la Mediterrània, uns 90 km al S de Sicília i uns 290 al N de Líbia. La capital és La Valletta. Malta és constituïda per un petit arxipèlag que comprèn, a més de l'illa de Malta, les illes de Gozzo (67,1 km2) i Kemmuna o Comino (2,8 km2) i dues illes desertes (Cominotto i Filforta). L'illa de Malta és un bloc calcari de forma tabular de poca altitud (la màxima és de 258 m, al S), que emergeix de la dorsal que separa la Mediterrània oriental de l'occidental. És una gran plana mancada de rius, on, per la natura dels materials que la formen, es donen els fenòmens càrstics. El clima és típicament mediterrani, amb temperatures mitjanes anuals de 18,2°C i amb hiverns molt suaus (11,8°C la mitjana de gener). La vegetació predominant és la màquia i el matollar. Les condicions naturals, poc favorables, expliquen l'escassa importància de l'agricultura dins l'economia maltesa. Hom conrea el 44% de la superfície, però la població activa dedicada a l'agricultura no arriba al 5%, i la seva producció és lluny de cobrir les necessitats del país. Els productes principals són cereals, patates, hortalisses, llegums, farratge i raïm. Recentment hom ha obtingut bons èxits amb la plantació de cítrics. La ramaderia, sense pasturatges per la manca d'espai, és representada per la cria de porcs i el bestiar boví i de llana. La pesca té una importància discreta. L'activitat industrial és també reduïda; anys enrere es basava principalment en reparacions navals i la indústria electrònica; actualment destaquen les tèxtils i de la confecció i el calçat, seguides de les alimentàries (cervesa, vi, oli d'oliva, etc), la construcció, la maquinària i l'equipament de transport, els productes químics i plàstics, les arts gràfiques, els productes metàl·lics i l'elaboració de tabac. La indústria es veu limitada per la manca de minerals (només hi ha pedreres) i altres primeres matèries, i de fonts d'energia. L'electricitat, d'altra banda suficient, és obtinguda de petroli importat. L'artesania, sense aquests problemes, és florent a l'illa de Gozzo (puntes i randes). Una altra font de riquesa, en fase d'expansió, és el turisme, que aporta ingressos molt superiors als del sector primari. Els transports se centren al port de La Valletta i a l'aeroport de Luga. Malta exporta teixits i confecció, articles de tabac, patates primerenques i flors i importa maquinària, productes químics i petroli, aliments, filats i teixits i material de transport. La balança de mercaderies és negativa, però són positives la de serveis (turisme) i les transferències (maltesos emigrats). Aquests ingressos i els ajuts estrangers han refet i reestructurat l'economia maltesa després de la retirada de la base militar britànica el 1979. En el període 1965-83 el PNB per habitant cresqué a una mitjana del 8,7% anual, la més alta del món. Malta és encara a un nivell molt inferior al dels seus veïns Itàlia i Líbia, els estats mediterranis més rics, però ha passat, dins d'aquest àmbit, del nivell nord-africà al sud-europeu. Malta és l'estat amb la densitat més alta d'Europa (1 043 h/km2). La població ha romàs estacionària des dels anys cinquanta, malgrat tenir un índex de natalitat força elevat (14,8‰ el 1984), que era de prop del 20‰ els anys seixanta. Aquest estacionament és causat per una forta emigració, motivada pel superpoblament; aquesta emigració mena els maltesos vers els països del Commonwealth, els EUA i els països veïns. Ètnicament, la majoria de la població és maltesa (96%), però hi ha petits grups d'anglesos i italians. La població es concentra a la regió del Port Intern, on supera els 8 000 h/km2; resideix en petites ciutats molt pròximes, que tenen de 10 000 a 20 000 h, com ara La Valletta (14 000 h), Sliema (20 100 h), Birkirkara (18 000 h), Qormi (16 900 h) i Hamrun (14 100 h). Les llengües oficials són el maltès i l'anglès. Gairebé la totalitat dels maltesos professen la religió catòlica. Estat independent des del 1964 en l'àmbit del Commonwealth i república des del 1974, el poder legislatiu és exercit per la cambra de representants, integrada per 65 membres elegits per sufragi universal cada cinc anys. El cap de l'estat, elegit per un període de cinc anys per la cambra legislativa, nomena el primer ministre. Malta és membre de l'ONU, del Consell d'Europa i del Commonwealth.