fitxes - cdlpv

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

magram*

  1. Terme adaptat de l'àrab i no recollit pels diccionaris usuals. Segons FGO-vall (pàg. 52):
    «L'horta, doncs, és el resultat del riu. Tothom l'anomena el magram, mot àrab que al·ludeix a la taxa de l'aigua pagada pels camps allà dins situats, car cada "fanecada de terra" dóna dret a la compra, als jurats, d'una "fanecada d'aigua"».
  2. El DCortés recull el mot: مغرم 'pèrdua; deute; obligació; multa', que es correspon amb la transcripció donada per Ferran Garcia-Oliver (tot i que no sé si més haviat no hauria de ser màgram). Hem recollit un exemple de la mateixa transcripció en castellà en un fragment del llibre de M. del Carmen Barceló Torres Minorías islámicas en el País Valenciano. Historia y dialecto (Universitat de València, 1984):
    «En 1531 el Duque de Gandia, como abad perpetuo del monasterio de la Valldigna, sentencia en un pleito entre vasallos y señoría que se entregue al abad una copia en árabe del libre de magram, con su versión aljamiada (TOLEDO GIRAU, 1957, 219)».