Bibliografia
a/e: golls@geocities.com
magram*
«L'horta, doncs, és el resultat del riu. Tothom l'anomena el magram, mot àrab que al·ludeix a la taxa de l'aigua pagada pels camps allà dins situats, car cada "fanecada de terra" dóna dret a la compra, als jurats, d'una "fanecada d'aigua"».
«En 1531 el Duque de Gandia, como abad perpetuo del monasterio de la Valldigna, sentencia en un pleito entre vasallos y señoría que se entregue al abad una copia en árabe del libre de magram, con su versión aljamiada (TOLEDO GIRAU, 1957, 219)».