·
Fabra,
publicat a Nostra parla (1920):
«Nosaltres, catalans, no desitjaríem altra cosa sinó que emprenguéssiu una obra
de forta depuració del vostre idioma, encara que no us preocupéssiu gens
d'acostar-vos al nostre català; que tractéssiu de descatellanitzar el valencià
i de redreçar-lo procurant acostar-lo al valencià dels "vostres"
grans escriptors medievals. Així, tot fent una obra purament valencianista, us
trobaríeu fent una obra catalanista, d'acostament al nostre català; elevant la
vostra llengua escrita per damunt dels parlars valencians actuals, recolzant-la
en el valencià del segle XV, produiríeu un valencià que no seria pas una
llengua altra que la catalana nostra, sinó la modalitat valenciana de la
llengua catalana, al costat de la nostra modalitat catalana i de la modalitat
balear».
·
Coromines,
carta a Francesc de Borja Moll (23 de juny de 1933): «Quant a la llengua
literària, crec, d'acord amb el Sr. Fabra, que no és possible ni convenient de
demanar als mallorquins una subjecció absoluta a la norma que s'ha imposat
entre els catalans del continent. Deixant a part l'ortografia, que és aplicable
al mallorquí com al català de Barcelona, sembla que el criteri a seguir és el
següent: respecte al dialectalisme quan provingui d'una conservació d'un tipus
català antic; adaptació a la llengua comuna quan el dialectalisme sigui degut a
una innovació moderna o hagi estat rebutjat generalment pels autors insulars».