Hi ha l'home de Java, l'home de Pequín, (GEC) l'home de Rhodèsia o de Broken Hill (Homo sapiens rhodesiensis), l'home de Neandertal, l'home de Similaun, l'home de Cromanyó, l'home de Mechta-el-Arbi, l'homes de Talteüll i l'home de Heidelberg (Homo erectus heidelbergensis) (s'escriuen amb redona). El de Similaun ha rebut la denominació (sobrenom) d'Home del Gel (del gel; home del Gel; «Home del Gel»), que potser cal considerar un denominació no tècnica (home + de + topònim) o periodística, per això s'ha tractat com un renom d'una troballa concreta, d'un objecte concret, i s'escriu habitualment amb majúscules. També hi ha Lucy (amb redona). En La especie elegida, «Hombre del Hielo» (sense cometes).
Però escriuen Twiggy i Cinderella o Cindy, en cursiva, potser perquè indiquen que són sobrenoms (?), en La especie elegida de J. L. Arsuaga, pàg. 142. Tanmateix, escriuen Lucy amb redona.
(DPREHIST) «Nombre de un glaciar de las altas cumbres de los Alpes del Ötzal (sic) [...]. Este hallazgo ha recibido diferentes denominaciones como la de Hombre de los Hielos, hombre de Similaun o Otztal u Ötzi». No sembla que s'hi aprecie molta coherència a l'hora de denominar aquest paratge, o a l'hora d'escriure «Hombre» o «hombre». Més endavant trobe «home de Heidelberg», d'on trac un possible criteri: quan és una denominació que esdevé un nom, en majúscula: «Hombre de los Hielos»; quan és una denominació que inclou el genèric home i el topònim d'on prové: «hombre de Heidelberg» (min. + de + maj.).
(J. Bertranpetit i C. Junyent, «What's in a name», Mètode, 20) Meganthropus africanus: trobat a Laetolil [/Laetoli, Planeta humà], Tanzània. Plesianthropus transvaalensis: 'home proper del Transvaal'. Paranthropus robustus: també a Sud-àfrica (1947). Zinjanthropus boisei: 'el trencanou'. Tchadanthropus uxoris: 'l'home del Txad' (1960). Telanthropus capensis: 'l'home llunyà del Cap' -a Sterkfontein. Atlanthropus mauritanicus: 'home de l'Atlàntic a Mauritània', Algèria [sic] (1954). Pithecanthropus erectus: 'home de Java' (1891). Meganthropus paleojavanicus: 'home gran de l'antiga Java', Sangiran (1937). Sinanthropus: 'home de Pequín', Zoukoudian. Paranthropus: nom de les restes europees del paleolític mitjà. Homo kanamensis: descrit per Louis Leakey, de només 15.000 anys d'antiguitat. Pithecanthropus alalus: batejat per haeckel i considerat la baula perduda. Eoanthropus dawsonii: el frau anomenat home de Piltdown.
Els homínids del plioplistocé es van agrupar en el gènere Australopithecus, amb tres espècies: A. africanus, A. robustus i A. boisei. Les restes del pliocé mitjà d'Europa i Àsia -i formes africanes contemporànies- sota el nom Homo erectus (hi havia en aquest gènere H. sapiens i H. habilis).
Les novetats denominatives: un gènere nou Ardipithecus, amb l'espècie A. ramidus. Noves espècies dins el gènere Australopithecus: A. anmensis [sic], A. afarensis, A. aethiopicus, A. bahrelghazali. Dins el gènere Hono: H. rudolfensis, H. ergaster, H. heidelbergensis, H. antecessor.
(NICOLAU) Alguns autors prefereixen classificar les formes robustes de l'Autralopithecus dins un altre gènere: Paranthropus, amb les espècies P. aethiopicus, P. robustus, P. boisei i P. crassidens.
(El País, 23.4.99) Australopithecus garhi (nova espècie proposada per Tim White i Berhane Asfaw). Australopithecus aethiopicus (black skull), Australopithecus anamensis, Australopithecus bosei.
(El País, 9.5.99) : «Lucy empieza a perder protagonismo ante otros hallazgos recientes. [...] el Chico de Nariokotome" [el xiquet del Turkana (Turkana Boy o «Niño del Turkana» (La especie elegida), segons altres], el esqueleto completo de un adolescente de unos 11 años, que vivía en Kenia hace 1,5 millones de años. [...] el Chico de la Gran Dolina [...] Homo antecessor [...] Cráneo número 5 [...] Sima de los Huesos [...] Sima de Atapuerca».
(El País, 27.8.99) Equatorius africanus (jaciment de «Kipsaramon», 1993): és un primat, ancestre primitiu de les famílies de les mones i els humans. Kenyapithecus africanus, Kenyapithecus wickeri (Louis Lackey, anys 60).