fitxes

Bibliografia
^{a/e: golls@geocities.com}

harca

1. Apareix el mot en l'expressió fer harca, expressió recollida per dgfpastor i pel dcvb:

   Lluita a pedrades entre nois o fadrins (val.); cast. pedrea. Els chics del Cabanyal i els de l'orta, enguerrats sempre, feen arca, Morales Id. 12.

2. Quant a la forma del mot, s'ha fixat amb hac inicial, principalment per l'origen àrab que s'hi havia volgut trobar (Coromines). En canvi, Emili Casanova («El lèxic de la Decadència en els estudis etimològics: el cas del decat de Joan Coromines», Actes del XII Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2003; [Google Books, 2009]) nega eixe origen, que relaciona, sense assegurar-ho, amb arca 'caixa':

   Ferrer Pastor opinava que el seu origen estava en l'obertura de les arques municipals o de confraries per al seu recompte. I com que en moltes ocasions mancaven part dels diners prevists, els clavaris es barallaven i acabaven fent arca (drae, s. v. arca: «Abrirlas en las tesorerías con asistencia de los claveros, para recibir o entregar alguna cantidad»). No crec que en siga l'origen directe, encara que perfectament podia ser la font d'inspiració dels estudiants, siguen les arques municipals, siguen les universitàries.