Eines de Llengua. El web de la CDLPV
fitxes

Bibliografia
a/e: golls@geocities.com

L'escriptura del guionet en els mots composts

  1. Normes de l'iec (1996):

    L'ús del guionet en l'escriptura dels mots formats per composició o per prefixació

    (Acord del 15 de març de 1996)

    El text que es presenta a continuació reflecteix els criteris sobre l'ús del guionet que s'empraren en l'elaboració del Diccionari de la llengua catalana, i que foren aprovats per la Secció Filològica el 19 de novembre de 1993 i publicats l'any 1996 en els Documents de la Secció Filològica, III, p. 22-39.

  2. Amb motiu de la preparació del nou Diccionari de la llengua catalana, la Secció Filològica cregué oportú de racionalitzar l'ús del guionet en l'escriptura dels mots formats per composició o per prefixació i de precisar-ne alguns aspectes. La normativa sobre aquesta qüestió no havia estat resolta fins en aquest moment d'una manera prou satisfactòria i això provocava sovint dubtes als usuaris de la llengua, sigui perquè utilitzava distincions conceptuals potser no prou justificades o prou clares (ultra-conservador, ultramicroscòpic; arxi-milionari, arxifonema), sigui perquè donava lloc a solucions contradictòries «almenys aparentment» (sots-inspector, subinspector; pre-palatal, mèdio-palatal, postpalatal; cap-gros, capbaix; cul-negre, cuallarg; de cop-descuit, al capdavall; col-i-flor, allioli). Algunes incoherències concretes observades en l'escriptura dels mots d'aquesta naturalesa i l'augment progressiu de les formacions lèxiques susceptibles de portar guionet que s'ha produït en els darrers temps feien encara més necessari aclarir aquesta qüestió.

    Després de debatre llargament aquest tema, la Secció Filològica decidí de treballar-hi sobre la base de la simplificació i de la sistematització, i així establí uns criteris per a aplicar-los a l'elaboració del diccionari, amb la intenció que fossin clars i fàcils d'aplicar;1 posteriorment elaborà i aprovà aquesta normativa.2

    1

    S'escriuran amb guionet com fins ara:

    a) Els numerals compostos (ordinals i cardinals). Ex.: vint-i-dos, vint-i-dosè, tres-cents, tres-centè.

    b) Els mots compostos que comencen amb el nom d'un punt cardinal. Ex.: nord-americà, nord-est, sud-africà, sud-eslau, sud-oest.

    c) Els compostos repetitius i expressius. Ex.: baliga-balaga, barrija-barreja, bitllo-bitllo, bub-bub, bum-bum, cori-mori, a corre-cuita, flist-flast, fru-fru, gara-gara, leri-leri, a mata-degolla, nap-buf, non-non, nyigo-nyigo, de nyigui-nyogui, pengim-penjam, piu-piu, poti-poti, rau-rau, suca-mulla, tic-tac, fer la viu-viu, xano-xano, xiu-xiu, xup-xup, zig-zag.

    d) Els compostos que són manlleus no adaptats. Ex.: agnus-dei, dalai-lama, ex-libris, flint-glass.

    e) Un petit grup de mots o expressions singulars: abans-d'ahir, adéu-siau, dellà-ahir, al després-dinar, despús-ahir, despús-anit, despús-demà, qui-sap-lo (qui-sap-la).

    2

    S'escriuran sense guionet:

    a) Els mots construïts amb prefixos. En conseqüència, a més dels mots d'aquest tipus que ja s'hi escrivien, s'escriuran sense guionet els mots amb els prefixos següents, que fins ara podien dur-ne: arxi-, bes-, ex-, per-, plus-, pre-, pro-, pseudo-, quasi-, sobre-, sots-, ultra-, vice-. Ex.: arximilionari, bestia, exministre, àcid periòdic, plusvàlua, precristià, prosil·logisme, proxinès, pseudoprofeta, quasidelicte, sobreguaita, sotsarrendatari, ultraconservador, vicepresident. El substantiu no-res i els compostos formats amb el mot no i un substantiu s'escriuran amb guionet: el no-alineament, la no-violència; en canvi, el mot no s'escriurà com a mot independent quan precedeix un adjectiu: els països no alineats, les nacions no violentes, els no violents.

    b) Els mots construïts amb formes prefixades acabades generalment en -o i de vegades en -i, com audio-, cardio-, coxo-, denti-, fisico-, gastro-, labio-, magneto-, socio-, etc. Ex.: audiovisual, cardiovascular, coxofemoral, dentilabial, fisicoquímic, gastroenteritis, indoxinès, labiodental, magnetoelèctric, socioeconòmic.

    c) Els compostos que són manlleus adaptats. Ex.: exvot.

    d) Els mots adesiara i usdefruit, que, malgrat complir la condició de l'apartat 3.c, tenen una tradició consolidada amb aquesta grafia.

    Cal remarcar que els mots d'aquest apartat, encara que el prefix acabi en vocal i el segon component comenci en r- o en s-, no dupliquen aquesta consonant. Ex.: arxisatisfet, prerafaelita, presantificat, vicerector, vicesecretari; gal·loromànic, grecoromà, jocoseriós, politicosocial.

    3

    S'escriuran en general sense guionet els compostos formats a partir de mots catalans —salvat els que han estat esmentats en els punts anteriors. Ex.: capgròs, collverd, cordur, culnegre, frontample, ratapinyada, ratpenat; pocapena, pocatraça, pocavergonya; damajoana, figaflor, herbacol, llirijonc; sordmut; cincnervis, setciències; correbou, pinçanàs; capicua, centengrana, coliflor, a collibè, culdellàntia, maldulls, semprenflor, vetesifils. Els mots d'aquest tipus, però, s'escriuran amb guionet si es dóna alguna de les tres circumstàncies següents:

    a) El primer element (o, eventualment, el segon) acaba amb vocal i el segon (o, eventualment, el tercer) comença amb r-, s- o x-. Ex.: barba-roig, cama-roja, cara-rugat, barba-serrat, barra-sec, cama-sec, penya-segat, cara-xuclat; poca-roba, poca-solta; bleda-rave, malva-rosa, de soca-rel, aigua-sal, cara-sol, canya-xiula; busca-raons, cerca-renous, guarda-roba, penja-robes, esclata-sang, gira-sol, pica-soques, punxa-sàrries, toca-son, escura-xemeneies; anca-rossegant; cul-de-sac, entra-i-surt.

    b) L'aglutinació dels dos elements pot induir a lectures errònies o dificultar la interpretació del mot a causa de les lletres concurrents. Ex.: pèl-llarg, cap-roig, pit-roig; cinc-en-rama, plats-i-olles.

    c) El primer element duu accent gràfic (vegeu, però, 2.d). Ex.: mà-llarg, pèl-blanc, pèl-curt, pèl-ras; més-dient.

    També s'escriuran sense guionet, amb les mateixes restriccions que aquests, els derivats, per sufixació, de mots que s'escriuen amb guionet i els derivats, per sufixació, de sintagmes. Ex.: exlibrisme, exlibrista, xiuxiuejar, zigzaguejar, però poca-soltada; percentatge, blatdemorar, maltempsada, comptecorrentista, però camí-raler. Vegeu, però, 1.a i 1.b.

    4

    Els topònims segueixen la mateixa norma que els mots del punt 3. Ex.: Castellbò, Aiguafreda, Comanegra, Torregrossa, Vilafranca, Fontalba, Bellpuig, Palautordera, Miramar, Cantallops, Portocolom; Vila-real, Vila-rodona, Vall-de-roures, Palau-solità, Aigua-xelida, Puig-reig, Puig-aguilar, Font-romeu, Font-rubí, Mont-roig, Bell-lloc, Pont-xetmar. Alguns d'interpretació poc clara (i algun altre que té una forma ja així fixada) s'escriuen amb guionet. Ex.: Guarda-si-venes, Sala-d'heures.

    Cal remarcar que, en tots els casos, si el darrer element d'un compost escrit sense guionet és un mot monosil·làbic, prendrà un accent si les regles generals de l'accentuació així ho demanen: Ex.: capgròs, bocafí, malbò, pinçanàs, a collibè.

    Si el compost, en canvi, s'escriu amb guionet, el monosíl·lab mantindrà la seva grafia inaccentuada. Ex.: vint-i-u, no-res, cella-ros, pèl-ras, fru-fru. Si el monosíl·lab duu accent diacrític el conservarà. Ex.: subsòl, rodamón.



    1. Aquests criteris han estat publicats a Documents de la Secció Filològica, III, p. 22-39.
    2. Cal tenir present d'altra banda, que, al marge de l'aplicació d'aquestes normes als mots consolidats que apareixen en els diccionaris, la pràctica comunicativa pot donar lloc a mots o expressions que no hi són previstes, en les quals pot ésser admès l'ús discrecional del guionet.


  3. Alguns casos més, recollits per la gramàtica de l'avl (5.3):

    h) En les paraules formades amb un prefix i un nom propi escrit amb majúscula inicial: anti-OTAN, pro-Israel.

    i) En composts que es mantenen invariables i establixen una relació de direccionalitat: diccionari valencià-castellà, míssil terra-aire, el trajecte València-Alacant, pàgines 250-278.

    OBSERVACIÓ: En els composts adjectivals en què el primer o els primers constituents acaben en o també és possible usar el guionet en casos en què la paraula no està lexicalitzada i s’indica simple addició: una obra èpico-lírica. Com es pot observar en l’exemple anterior, en estos casos cada constituent es comporta com una paraula independent pel que fa a l’accent gràfic.

    j) En composts de noms propis del tipus França-Alemanya, l’Alcover-Moll.

    [...]

    l) En els termes propis de determinats llenguatges d’especialitat en què el primer element és un símbol o en aquells en què el segon element és un número: α-naftol, d-sicosa, e-mail, g-valerolactosa, p-aminoazobenzé; goma-2, sub-21.